Un passeig pel Coronado

Per celebrar el sant de l'Àlex vam anar a dinar i a passar el dia a l'illa del Coronado. És una illa que està just davant de San Diego downtown i on s'hi arriba en ferry o conduint per l'espectacular pont del Coronado, des d'on es veuen unes vistes magnífiques de la ciutat.

Foto feta des del pont, amb l'illa del Coronado a l'esquerra i els edificis de downtown San Diego a la dreta

El port esportiu del Coronado amb els edificis de downtown al fons

A part del pont, l'illa del Coronado és coneguda per l'"Hotel del Coronado". És un edifici de fusta d'arquitectura victoriana, que quan es va fundar al 1888 va ser l'hotel més gran del món i el primer en utilitzar electricitat. Segons la nostra guia, l'electricitat la va instal·lar el senyor Thomas Edison en persona, que va ser un dels nombrosos hostes famosos de l'hotel. A part d'ell, molts presidents i actors de Hollywood han passat per les seves habitacions.

l'Àlex i la familia Reagan a la platja amb l'hotel al fons

També en aquest hotel va ser on el Déu Billy Wilder va filmar part de la pel·lícula "Some like it hot" (o "con faldas y a lo loco" o "ningú no és perfecte") amb Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon.

Per la gent de San Diego, l'hotel és un lloc per anar-hi a passejar i a dinar els caps de setmana i s'ha convertit en un llocs més populars per fer el "brunch" (brekfast + lunch) els diumenges.

Una curiositat sobre el nom: el nom real de l'hotel és "hotel del Coronado", pero és conegut per tothom com "the Del" o "hotel Del". Una manera curiosa d'abreujar-ho :)

la resta de fotos estan a l'album www.lbahima.myphotoalbum.com , as usual :)

Happy birthday Àlex !

Avui hem organitzat la nostra barbacoa de primavera per celebrar l'aniversari de l'Àlex i per tenir una excusa per veure a tothom que feia temps que no veiem. Pensàvem celebrar també la lliga, però no ha pogut ser. Potser a la barbacoa que tenim la setmana vinent...

Recordo la primera que vam fer, ara fa dos anys, quan feia només 6 mesos que havíem arribat. Sembla que no fa gaire, però aquí les coses canvien molt en dos anys.

Per exemple, els amics. Molta gent que hi era i ja ha marxat: els Miguels, el Manu i la Lucia, la Sima i l'Anthony, el Giuseppe... te n'adones que San Diego és un lloc de pas per als científics i qui més qui menys vol tornar al seu país o canvia de feina a una altra banda d'Estats Units,.. Apart també perquè el visat no és per sempre, i la cosa comença a posar-se complicada quan t'hi vols quedar més de 5 anys. De totes maneres els propis americans no paren de mudar-se i van a viure allà on troben la millor oferta. Jo mai m'he plantejat com una opció buscar feina fora de Catalunya. Sóc de Barcelona i, quan decideixi tornar, buscaré una feina a Barcelona. No se m'hi ha perdut res a cap altre lloc. M'agrada estar aprop de la meva familia i viure a la meva ciutat. Potser és perquè Barcelona mola. Igual si fos d'Anglaterra no pensaria igual, però mai ho sabrem.

Una altra diferència: bodes. Poc a poc la gent ha anat fent el pas i ja en tenim a vàrios de casats i alguns a punt de dir el "I do".

I finalment: nens. El baby boom que hem viscut a San Diego ha estat espectacular i encara no acaba, ja que sovint ens arribem noticies de nous amics embarassats. Serà l'edat? És hora de canviar els viatges a Costa Rica per les passejades pel parc?

La qüestió és que el temps passa, uns marxen i altres arriben, però sempre hem tingut la sort de tenir bons amics al costat amb qui bufar les espelmes. I per molts anys!

Barça - Chelsea

No cal que expliqui el partit no? :-)

Per nosaltres començava a les 11'45h, hora de feina, però hem pogut escapar-nos una estoneta a "dinar" al Rock Bottom, un pub del costat de la universitat.

Erem els únics Catalans del bar, però a jutjar pels tímids crits que s'han sentit pel gol del Chelsea i el jaleo que s'ha muntat quan ha marcat l'Iniesta, diria que el Barça desperta més simpaties entre els americans.

Després de patir els últims minuts, hem brindat amb les taules veïnes i ens hem fet la foto de familia. Un "dinar" per recordar.

I per la final estarem a Costa Rica! Ja hem localitzat un bar de "ticos" fans del Barça on esperem que facin el partit. Ja us explicarem.

Pràctiques amb la càmera

Dissabte vaig estar llegint el meu nou llibre de fotografia i vaig anar a practicar pel barri amb la nostra càmera. Sempre m'ha agradat fer fotos, però mai havia tingut una càmera amb la que puguessis fer masses malabarismes. Aquesta la tenim desde fa mig any més i menys, és una Canon PowerShot S5 IS. No és de les reflex aquelles tant bones... i tant cares... però ens va agradar perquè té moltes funcions manuals i un bon zoom sense ser molt aparatosa.

el carrer on vivim

floretes

el parc del costat de casa, amb el seu camp de bèisbol, clar

dos nois practicant amb el monopatí a la posta de sol

un típic carrer "Wisteria lane"

retrats

el gos curiós

panning (no se com se li deu dir en català, com que el meu llibre és en anglès...)

Es tracta de seguir amb la càmera la persona o objecte que es mou per tal que quedi enfocat mentre que el fons queda desenfocat. És divertit de provar :)

Gràcies Víctor i Núria per la visita i per tornar-me a inspirar amb la fotografia! a veure si un dia m'atreveixo a intentar els teus planetes!

Oda a la paella

Feia segles que no provava una bona paella... Ara ja fa un mes d'aquesta, però avui m'ha vingut a la memòria un altre cop (i no és cap indirecta, Xevi).

Les vegades que hem anat a Barcelona hem menjat fideuà, marisc, peix,... però mai paella. No hi ha temps de tot. Per això ens va fer molta il·lusió quan en Xevi i la Zoila ens van convidar a dinar a casa seva.

Amb les discupes de la meva mare (que la fa deliciosa, tot s'ha de dir), va ser una de les millors paelles que he provat. Sense pèsols, ni pebrot, ni pollastre. Ni de color groc. Que quan les veig d'aquell coloret groc fosforito ja tremolo. Una paella de veritat, 100% de marisc. Que bona!

Que som tontos o què?

Aquest és el mail que ens acaben d'enviar els de l'institut on treballo. Tela marinera aquesta gent que t'han d'avisar inclús de que les abelles piquen. Doncs sí! Ja ho sabem, jo ho vaig aprendre de ben petita!

"Spring has arrived and the warmer weather means that rattlesnakes and bees are now active. You may encounter them on campus. For your health and well being, please avoid any rattlesnakes and swarms of bees you may see. Report their location to Facility Services so that we can manage them safely. Thank you for your cooperation."

Ja va bé que ens ho diguin, que jo sempre que veig una serp intento agafar-la amb les mans! Manda webs!

Cap de setmana d'esquí

A California no tot és platja. A prop de LA, a dues hores de San Diego, hi ha les muntanyes de San Bernardino, i allí sí que hi fa fred. Al costat del llac Big Bear hi ha unes pistes d'esquí no massa grans, però suficients per a inexperts com nosaltres que només hi volem passar un dia o dos.

El cap de setmana va ser perfecte, amb una mica de tot. Dissabte vam esquiar. Hi havia neu artificial, si veieu les fotos, al costat de les pistes es veu la terra de la muntanya. Però ens va fer un dia genial i a les pistes no hi havia ningú, era el primer cap de setmana de temporada baixa. La neu estava molt bé, només a la tarda es començava a desfer una mica després de tant de sol. Vam poder esquiar sense parar i sense cues enlloc! Un luju! De tornada a la casa que vam llogar ens vam recompensar tot l'esforç amb una bona barbacoa.

Les pistes tenen unes vistes molt xules de les muntanyes de San Bernardino i el llac

Diumenge va ser tota una altra història. Ja havíem llegit que venia una tempesta i així va ser. Va posar-se a nevar al matí i no va parar en tot el dia. Jo ja n'havia tingut prou d'esquiar (que després de gairebé deu anys de no provar-ho tampoc és qüestió de recuperar el temps perdut en dos dies) i em va agradar molt veure nevar des de l'escalforeta de la casa i sortir a fora a trepitjar la neu i fer les típiques tonteries de després de la nevada.

Perquè veieu el canviasso, us poso dues fotos de la super casa que vam llogar entre els sis:

Foto de la casa dissabte a la tarda

Foto de la casa diumenge al matí després de la nevada

La resta de fotos les he posat al nostre àlbum: http://www.lbahima.myphotoalbum.com Ja veureu que guapos que estan els bessons de la Mari i l'Oscar :)