dimecres, 6 de maig del 2009

Barça - Chelsea

No cal que expliqui el partit no? :-)

Per nosaltres començava a les 11'45h, hora de feina, però hem pogut escapar-nos una estoneta a "dinar" al Rock Bottom, un pub del costat de la universitat.

Erem els únics Catalans del bar, però a jutjar pels tímids crits que s'han sentit pel gol del Chelsea i el jaleo que s'ha muntat quan ha marcat l'Iniesta, diria que el Barça desperta més simpaties entre els americans.

Després de patir els últims minuts, hem brindat amb les taules veïnes i ens hem fet la foto de familia. Un "dinar" per recordar.



I per la final estarem a Costa Rica! Ja hem localitzat un bar de "ticos" fans del Barça on esperem que facin el partit. Ja us explicarem.

dijous, 30 d’abril del 2009

Pràctiques amb la càmera

Dissabte vaig estar llegint el meu nou llibre de fotografia i vaig anar a practicar pel barri amb la nostra càmera. Sempre m'ha agradat fer fotos, però mai havia tingut una càmera amb la que puguessis fer masses malabarismes. Aquesta la tenim desde fa mig any més i menys, és una Canon PowerShot S5 IS. No és de les reflex aquelles tant bones... i tant cares... però ens va agradar perquè té moltes funcions manuals i un bon zoom sense ser molt aparatosa.

el carrer on vivim

floretes

el parc del costat de casa, amb el seu camp de bèisbol, clar

dos nois practicant amb el monopatí a la posta de sol

un típic carrer "Wisteria lane"

retrats

el gos curiós


panning (no se com se li deu dir en català, com que el meu llibre és en anglès...)

Es tracta de seguir amb la càmera la persona o objecte que es mou per tal que quedi enfocat mentre que el fons queda desenfocat. És divertit de provar :)

Gràcies Víctor i Núria per la visita i per tornar-me a inspirar amb la fotografia! a veure si un dia m'atreveixo a intentar els teus planetes!

dissabte, 25 d’abril del 2009

Oda a la paella

Feia segles que no provava una bona paella... Ara ja fa un mes d'aquesta, però avui m'ha vingut a la memòria un altre cop (i no és cap indirecta, Xevi).

Les vegades que hem anat a Barcelona hem menjat fideuà, marisc, peix,... però mai paella. No hi ha temps de tot. Per això ens va fer molta il·lusió quan en Xevi i la Zoila ens van convidar a dinar a casa seva.

Amb les discupes de la meva mare (que la fa deliciosa, tot s'ha de dir), va ser una de les millors paelles que he provat. Sense pèsols, ni pebrot, ni pollastre. Ni de color groc. Que quan les veig d'aquell coloret groc fosforito ja tremolo. Una paella de veritat, 100% de marisc. Que bona!

dimecres, 22 d’abril del 2009

Que som tontos o què?

Aquest és el mail que ens acaben d'enviar els de l'institut on treballo. Tela marinera aquesta gent que t'han d'avisar inclús de que les abelles piquen. Doncs sí! Ja ho sabem, jo ho vaig aprendre de ben petita!

"Spring has arrived and the warmer weather means that rattlesnakes and bees are now active. You may encounter them on campus. For your health and well being, please avoid any rattlesnakes and swarms of bees you may see. Report their location to Facility Services so that we can manage them safely. Thank you for your cooperation."

Ja va bé que ens ho diguin, que jo sempre que veig una serp intento agafar-la amb les mans! Manda webs!

dissabte, 4 d’abril del 2009

Cap de setmana d'esquí

A California no tot és platja. A prop de LA, a dues hores de San Diego, hi ha les muntanyes de San Bernardino, i allí sí que hi fa fred. Al costat del llac Big Bear hi ha unes pistes d'esquí no massa grans, però suficients per a inexperts com nosaltres que només hi volem passar un dia o dos.

El cap de setmana va ser perfecte, amb una mica de tot. Dissabte vam esquiar. Hi havia neu artificial, si veieu les fotos, al costat de les pistes es veu la terra de la muntanya. Però ens va fer un dia genial i a les pistes no hi havia ningú, era el primer cap de setmana de temporada baixa. La neu estava molt bé, només a la tarda es començava a desfer una mica després de tant de sol. Vam poder esquiar sense parar i sense cues enlloc! Un luju! De tornada a la casa que vam llogar ens vam recompensar tot l'esforç amb una bona barbacoa.

Les pistes tenen unes vistes molt xules de les muntanyes de San Bernardino i el llac


Diumenge va ser tota una altra història. Ja havíem llegit que venia una tempesta i així va ser. Va posar-se a nevar al matí i no va parar en tot el dia. Jo ja n'havia tingut prou d'esquiar (que després de gairebé deu anys de no provar-ho tampoc és qüestió de recuperar el temps perdut en dos dies) i em va agradar molt veure nevar des de l'escalforeta de la casa i sortir a fora a trepitjar la neu i fer les típiques tonteries de després de la nevada.

Perquè veieu el canviasso, us poso dues fotos de la super casa que vam llogar entre els sis:

Foto de la casa dissabte a la tarda

Foto de la casa diumenge al matí després de la nevada

La resta de fotos les he posat al nostre àlbum: http://www.lbahima.myphotoalbum.com Ja veureu que guapos que estan els bessons de la Mari i l'Oscar :)

dissabte, 28 de març del 2009

The Crab Hut, San Diego

No se si us ho he dit mai, però a San Diego costa molt trobar menjar en estat autèntic. La verdura i la fruita sí, és fàcil i n'hi ha molta i de molt variada. De carn i peix ja és una altra història. Nosaltres sobretot trobem a faltar bastant el peix i el marisc. En venen al súper, però sempre congelat o envasat sense pell ni cap ni cua ni res, que sinó els hi fa iuiu.

Per comprar peix autèntic has d'anar al Ranch 99, un supermercat asiàtic molt gran que hi ha a uns 20 minuts en cotxe de casa nostra. Allà tenen encara més verdures i fruites rares que només tenen nom a la Xina (jo sempre generalitzo, ho sento). Però també hi ha peix fresc i inclús viu. El peix viu és, de fet, peix gat. Estan allà en una peixera enorme i el demanes, el "pelen" i te l'emportes. Has de vigilar que no estigui massa flotant, que jo n'he vist cada un no gaire catòlic. De totes maneres, nosaltres, acostumats a la cuina mediterrania, no ens atrevim a provar-los. Són raros, tu, que voleu. Els altres peixos (els que ja són morts) estan sobre gel, però que estiguin frescos no vol dir que siguin frescos. S'ha de mirar bé i, si són cloïsses, tocar-les així una mica a veure si encara es tanquen. Però apart de tot això, normalment és peix fresc i bé de preu. Quan ja fa un any vam fer una fideuà a casa, vam comprar el peix per la sopa aquí i ningú va resultar intoxicat. I va quedar molt bona també.

Per això quan la Maïté ens va dir que hi havia un restaurant de marisc i gambes senceres! a San Diego, hi vam voler anar. És un negoci molt bàsic (i una mica guarrillo). Tens un petit menú, les estoballes són de paper, sense coberts i el menjar te'l porten en una bossa. Per recollir, ho emboliquen tot amb les estoballes i apa, a les escobraries i taula neta. Tot i que no sóc massa fan de menjar gambes amb els dits (no és que sigui finoli, és que odio l'olor que deixen a les mans que s'olora inclús una setmana més tard) hi vaig anar. I aquestes són les fotos del sopar. A les bosses pots escollir gambes i crancs de riu amb diferents salses (mantega, picant,...). He de dir que estava tot molt bo i que a un preu molt barat, vam recuperar-nos de cop del nostre dejú de marisc.

Amb els pitets i la taula neta, abans de començar

Encara tímids mirant-nos les bosses calentes plenes de salsa i gambes

Atacant el cranc de riu

Pim pam, sense vergonya, a sucar els dits!

El nostre "plat" compartit

Cerveses, bosses, salsa i closques de cranc

Pinta de la taula al final del sopar

diumenge, 22 de març del 2009

Slot canyon, desert d'Anza Borrego

El cap de setmana passat vam anar amb els de la meva feina i en Xevi i la Zoila a fer una excursioneta al slot canyon, al desert d'Anza Borrego. A mi no és un desert que m'agradi massa, però està força aprop de San Diego (a dues hores en cotxe) i la idea de caminar per un canó d'aquests prims tipu Indiana Jones em va fer gràcia. A més, en aquesta època de l'any, és quan després de les pluges de l'hivern, les plantes i cactus floreixen al desert. Les flors només duren aproximadament un mes i després tot s'asseca per les calors inhumanes de l'estiu. Per això molta gent aprofita per fer les excursions per durant febrer o març.

Descarregant el cotxe per començar l'excursió

Des de dins del Slot canyon

Parets del canó

Es comença a fer estret

Tant estret que no passen ni les bosses

Final de l'excursió, a dalt de tot del canó

Parada en el camí de tornada per fotografiar les flors del desert (moltes són les típiques margarites i floretes liles que hi ha a tot arreu, però com que aquestes estan al desert fan més gràcia)

Cactus florit (foto de la Zoila que m'agrada molt)

La resta de fotos les he posat a l'album: http://www.lbahima.myphotoalbum.com