Fotolog: dinar polonès

Pierogi, un dels plats tradicionals de Polònia que avui la Manja i el Bartosz han cuinat per nosaltres. Es mengen durant tot l'any, però especialment la nit de Nadal. La pasta és feta a mà i el farcit és de col, xampinyons i ceba (les de la dreta) i patata i formatge (les de l'esquerra). Boníssim!

mira mama, ara també menjo ceba! a cullerades!

Passeig i gelat després de dinar per Pacific Beach (o PB, pi bi, com li diuen aquí)

Surfers esperant alguna onada. Avui no era un bon dia.

Cristal pier, Pacific beach.

La platja de PB.

Tot i el mal temps, molt habitual per desgràcia durant els mesos de maig i juny, hem passat una molt bona tarda i no avui no necessitarem sopar :)

Saps que has viscut massa temps a San Diego quan…

…no et sorprèn veure un “caza” sobrevolant casa teva.

…no et sembla raro mirar el barça prenent un cafè amb llet i un croissant i que retransmeti el partit un locutor xinès.

…baixes de l’autobús i li dones les gràcies al conductor.

…ja no expliques tota la teva vida cada vegada que el caixer del super et pregunta “how are you doing?”.

…quan tornes a Barcelona vas al super i t’esperes que algú et posi la compra a la bossa.

…et deixen un paquet de FedEx a la porta de casa i quan el veus a la nit no et sembla extrany que ningú l’hagi robat.

…dos carrils en cada direcció ja no et semblen una autopista sinó un carrer.

…el més important quan et conviden a casa d’algú és assegurar-te que no portes els mitjons foradats.

…pagues un tallat tranquilament amb targeta de crèdit i escrius xecs com un professional.

…et sembla que conduir quatre hores és anar aquí a la cantonada.

…cada vegada que tornes a casa de visita reps al menys una multa per girar a la dreta amb el semàfor en vermell.

…les set de la tarda és la teva hora de sopar.

…les cinc ja no és la tarda, és el vespre.

…ja no et fa vergonya demanar una caixa per endur-te a casa les sobres del sopar.

…era “un francès, un anglès, un alemany i un xinès” ja no és el començament d’un acudit sinó la descripció del teu entorn laboral.

…et comuniques per email amb els companys que seuen al teu costat.

…saps perfectament que “late morning” són les 11 del matí.

...saps que 9 de cada 10 persones que t’envolten no saben qui és Messi ni els importa.

…inclús quan parles amb espanyols intentes evitar dir la paraula “coger".

Bocas del Toro, Panamà

Estàvem sols a l'hotel de l'illa Bastimentos, entre la temporada baixa, la crisi i la grip porcina, hi havia hagut algunes anul·lacions. Com que el transport entre les illes és només per barca, l'hotel està construit a sobre de l'aigua (igual que la majoria d'hotels allí). El porten tres generacions d'una mateixa familia. Els pares són els amos, la filla treballa a recepció i el fill fa de taxi, capità i guia turístic. I els fills dels fills, de 2 i 3 anys, corren per allí alegrement. Com que erem nosaltres sols tot era molt familiar i estàvem per allà jugant amb els nens, a la cuina,... va estar bé perquè ens va donar la oportunitat de formar part de la familia i conèixer millor com viu la gent allà. I va ser el primer cop que algú em va reconèixer que quan ets jove, molt relax i veure cada dia les mateixes cares, també pot resultar estressant. Així que no hi ha un lloc perfecte, tot depèn de lo perfecte que tu te'l facis.

La majoria dels habitants de l'illa Bastimentos (que no són gaires) són negres, ja que les seves families van arribar de les illes del carib fins a Panamà. Parlen español perquè l'aprenen a l'escola, però a casa seva parlen el guari guari, que és una mena d'anglès molt mal pronunciat (una barreja entre l'anglès de Jamaica i anglès amb accent español) que no s'entén gens.

El nostre hotel. La caseta petita del centre de la foto és per aparcar la barca i la de la dreta és la cuina i el restauant. A la part de darrere hi ha les habitacions amb unes vistes magnífiques de les illes.

Només teniem un dia i mig per disfrutar d'aquell paradís així que només arribar vam agafar uns kaiacs i vam anar a donar una volta. Vam parar a un lloc envoltat de manglars on vam veure uns coralls molt prometedors.

El dia següent vam demanar-li al Luís que ens portés en la barca a les illes Zapatillas, unes illes que hi ha a les afores de l'arxipèlag més a mar obert i al costat d'uns esculls de corall. També s'hi va portar el seu fill perquè aprengués el negoci i anés a la platja.

Quan hi vam arribar estàvem nosaltres sols. Ells es van quedar banyant-se al costat de la barca i l'Àlex i jo vam anar passejar per l'illa. És 100% paradisíaca i tant petita que en mitja hora hi fas la volta sencera.

on ens vam banyar
l'altra illa Zapatilla fotografiada des de la que vam parar nosaltres

Després ens va portar a Cayo Coral a un restaurant per turistes, però molt molt xulo, des d'on podies bucejar mentre et preparaven el dinar.

el restaurant a Cayo Coral

peixets del fons

I finalment vam anar a veure els coralls. Em van agradar moltíssim, estan molt ben conservats i tenen uns colors espectaculars i la llum d'aquell dia era perfecte per fer'ls-hi fotos.

Més fotos ja estan a l'album http://www.lbahima.myphotoalbum.com

De Costa Rica a Panamà

L'última parada del viatge era Bocas del Toro, unes illes de Panamà molt aprop de la frontera amb Costa Rica.

Per arribar-hi vam agafar el bus de linia des de Puero Viejo fins a Sixaola. Una hora i mitja per la muntanya, per carreteres sense asfaltar, tragant de nou la pols que es colava dins de l'autobus. Gairebé cap turista, només nosaltres i cinc motxileros més. Es notava que era temporada baixa i a més ens van dir que també molta gent havia cancel·lat viatges per culpa de la grip porcina.

Un cop a Sixaola, es camina fins a un antic pont de ferrocarril que passa per sobre del riu Sixaola i que fa de frontera. El pont es va construir al 1908 i cada dia suporta el pas de peatons, autobusos, cotxes i camions enormes. Costa Rica i Panamà s'han de posar dacord per reformar-lo, però l'acord mai no arriba. Això fa que la frontera sigui un pitote bastant important ja que el pont només és d'una direcció i els vehicles a banda i banda s'han d'anar esperant per torns per passar. Com a turista, però, és tota una experiència i el pont em va semblar molt bucòlic.

Després de sortejar plataformes rovellades, camions i fustes que belluguen s'arriba a Panamà, on et posen el segell al passaport només si tens un bitllet d'avió o autobus que demostri que marxaràs del país.

A la frontera ja hi ha un senyor clitxa els turistes i que t'organitza en grups de 5 o 6 per compartir un taxi fins a Almirante, la ciutat on s'agafa la barca per anar a Bocas. I un cop a Almirante també tots a la mateixa barca-taxi fins a les illes. En total unes quatre hores de viatge, i arribes al paradís.

Illa Bastimentos, Panamà

Ja he posat la resta de fotos de Tortuguero, Cahuita i Puerto Viejo a l'album: www.lbahima.myphotoalbum.com