De Costa Rica a Panamà

L'última parada del viatge era Bocas del Toro, unes illes de Panamà molt aprop de la frontera amb Costa Rica.

Per arribar-hi vam agafar el bus de linia des de Puero Viejo fins a Sixaola. Una hora i mitja per la muntanya, per carreteres sense asfaltar, tragant de nou la pols que es colava dins de l'autobus. Gairebé cap turista, només nosaltres i cinc motxileros més. Es notava que era temporada baixa i a més ens van dir que també molta gent havia cancel·lat viatges per culpa de la grip porcina.

Un cop a Sixaola, es camina fins a un antic pont de ferrocarril que passa per sobre del riu Sixaola i que fa de frontera. El pont es va construir al 1908 i cada dia suporta el pas de peatons, autobusos, cotxes i camions enormes. Costa Rica i Panamà s'han de posar dacord per reformar-lo, però l'acord mai no arriba. Això fa que la frontera sigui un pitote bastant important ja que el pont només és d'una direcció i els vehicles a banda i banda s'han d'anar esperant per torns per passar. Com a turista, però, és tota una experiència i el pont em va semblar molt bucòlic.

Després de sortejar plataformes rovellades, camions i fustes que belluguen s'arriba a Panamà, on et posen el segell al passaport només si tens un bitllet d'avió o autobus que demostri que marxaràs del país.

A la frontera ja hi ha un senyor clitxa els turistes i que t'organitza en grups de 5 o 6 per compartir un taxi fins a Almirante, la ciutat on s'agafa la barca per anar a Bocas. I un cop a Almirante també tots a la mateixa barca-taxi fins a les illes. En total unes quatre hores de viatge, i arribes al paradís.

Illa Bastimentos, Panamà

Ja he posat la resta de fotos de Tortuguero, Cahuita i Puerto Viejo a l'album: www.lbahima.myphotoalbum.com

Puerto Viejo, Costa Rica

Des de Cahuita vam agafar l'autobús fins a Puerto Viejo. $2 per un recorregut de mitja hora, el transport públic és realment barat.

A Puerto Viejo teniem dues missions: visitar les platges i el parc de la reseva de Gandoca-Manzanillo i veure el partit del Barça.

Per la visita ens vam llogar unes bicicletes a l'hotel i aquest va ser el nostre vehicle. Tot és més o menys pla i només hi havia una mitja hora en bici des del nostre hotel fins al parc. És el transport més popular i tothom va en bici per la carretera como pedro por su casa. Els cotxes, ni cortos ni perezosos, tampoc no penseu que frenen ni tenen cap por d'adelantar les bicis. És més, si poden passar ben ràpid i fer-te tragar pols, són 10 punts més. Total, que allò és salvese quien pueda, però tothom s'esquiva amb una gràcia i una destresa que sembla més una dansa que un caos circulatori.

Vam parar amb les bicis a Punta Uva, la platja que més ens ha agradat de la zona. I vam fer una mica d'snorkel per les roques, no va estar malament però res espectacular. Per banyar-se sí que està molt bé i ja trobàvem a faltar estar en una platja d'aigua calenta en la que et puguis estar a l'aigua sense patir perquè et vingui una ona de dos metres i t'arrossegui. I el fet de que la tinguessim només per nosaltres sols ja ens va acabar de posar un somriure de felicitat que va durar tot el dia :)

La segona missió no va ser tant difícil com semblava quan preparàvem el viatge. Resulta que a Puerto Viejo hi viuen des de fa uns anys dos germans de Barcelona molt (i molt) fans del Barça. Són els amos de la panaderia Pan Pay i fan uns sucs naturals boníssims i entrepans de fuet, formatge manchego,... ideal per dinar i veure el partit.

campions!

Amb nosaltres hi havia també gent del poble i altres espanyols que han vingut a viure a Costa Rica. Els vam preguntar com s'hi estava allà i ens van dir que estaven encantats, que (tot i que treballaven) era com estar de vacances continues. Pura vida!

Cahuita, Costa Rica

Després del tour de Tortuguero, en Cucú (el nostre conductor), esquivant tot tipus d’obstacles, gent i bicicletes sense llum a la carretera, ens va portar fins a Cahuita. És un poblet molt petit al costat del mar, amb molts bars de reggae i molts rastes. El ritme de vida és tranquil tranquil.

carrer principal de Cahuita

Està al costat del Parc Natural de Cahuita, el que nosaltres voliem visitar. A l’entrada pagues la voluntat (si entres des de Puerto Vargas es paga $10) i segueixes un camí que va paral·lel al mar. La platja és molt maca i caribenya total.

Són sis kilòmetres de camí (i sis de tornada!) però val molt la pena fer-ho tot. Aquest cop no anàvem amb guia però si camines poc a poc i mires amunt (i tens sort suposo) veus de tot.

No sé els noms en català… els posaré com els hi diuen els d’aquí. Vam veure monos aulladores amb dues cries molt mones, jeje. Es pot saber on n’hi ha perquè fan bastanta pudor (o també si els sents udolar).

També un perezoso de tres dits a dalt d’un arbre just al costat del camí. Els mosquits que hi havia es van fotre el banquet del segle amb nosaltres mentre li feiem fotos i videos, però va valer la pena. Quin animal més xulo! I això que porta no és un peluche no!

I pensàvem que seria complicat veure monos de cara blanca, però no ho és pas. A la que treus el bocata per dinar en tens cinc o sis rondant per allà intentant robar-te’l. A una noia la van acosar totalment fins que va deixar anar la bossa que portava.

No li vaig fer foto perquè pobreta tenia un bon susto. A nosaltres el guarda del parc ens va dir que només que tinguis un pal al costat ja no venen. Només és si veuen que tens por que s’abusen.

I per acabar el dia, ho vam celebrar amb el nostre primer bany al carib.

Tortuguero, Costa Rica

Després d'arribar a San José a la nit i no sortir de l'hotel, per avís del taxista i dels ticos de la recepció, vam anar a dormir i a descansar per agafar (l'endemà a les 6'30h) l'autobús que en duria a Tortuguero.

Pel camí el Tomás (o el guia predicador, com jo li dic) ens va entretenir amb les seves explicacions sobre el país i les seves filosofades. Segons ell per ser feliç a la vida has de saber la resposta a aquestes dues preguntes:

1- què vols fer per viure?

2- quant és suficient?

apa, us deixo pensant. Felicitats als que ja ho sapigueu ;)

Tortuguero està a la part nord del carib de Costa Rica. Només s'hi por arribar en avió o en barca pels canals, per això vam agafar un tour organitzat per aquesta part del viatge. A les seves platges hi venen a posar els ous moltes espècies diferents de tortugues i els seus habitants han passat de caçar-les i menjar-se-les, a protegir-les i guanyar-se la vida ensenyant-les als turistes.

Poble de Tortuguero des de la barca

Nosaltres vam fer un tour nocturn amb l'Alonso, fill d'una de les primeres families que va arribar a Tortuguero. Vam poder veure una tortuga carey posant els ous, tapant el foradet i tornant al mar deixant-los a la seva sort i oblidant-se d'ells per sempre.

L'endemà vam fer un tour en barca pels canals i una caminada pel boscos i vam veure milions d'animals espectaculars.

Caimán

iguana

granota "blue jeans"

serp verinosa (la foto la va fer en Tomás, jo no em vaig atrevir)

mono aranya

cocodril

Posaré la resta de fotos a l'album quan pugui (o quan torni). Demà Cahuita, reggae town!