dilluns, 21 de juliol del 2008

Parlant de la peli de Big...

Després de parlar sobre la màquina del Zoltar ahir m'he enrecordat que l'any passat quan vam estar a Nova York vam entrar a la botiga de joguines on entra el Tom Hanks a Big i es troba el seu jefe i toquen el piano junts. La botiga es diu FAO (és molt famosa, competència de Toys 'r' us) i evidentment tenen el també molt famós piano i fan exhibicions de tant en tant. Aquests són els videos que vam grabar.

Sóc una friki d'aquesta pel·lícula, ja ho sé. Ho sento.

Recomanacions de cine

Quan vam arribar a San Diego no teniem tele. Al final per nadal en vam comprar una amb l’excusa de practicar anglès. I practiquem molt, jeje. No, en sèrio, és veritat, va molt bé per aprendre. No tenim molts canals, però, perquè no paguem el cable. Tenim una antena de les de tota la vida i només agafa els que agafa, que són tres: cbs, abc i nbc. Els americans no s’ho plantegen: si compres tele, t’has d’abonar al cable, però nosaltres gairebé no mirem la tele i no ens val la pena. I a més fan una tele-basura impresionant que riute’n de la tele de casa nostra. Milions de reality’s: “the biggest loser” (per veure qui perd més pes), “big brother” (ja van pel 10), “the best american dog” (concurs de gossos i amos tancats en una casa), “survivor”, “wife swap” (dues families s’intercanvien les dones i viuen amb la dona de l’altra durant dues setmanes), “american idol” (=operación triunfo), “dancing with the stars”, “the bachelor” (un solter amb unes 20 noies. Se les petoneja i les magreja a totes i al final n'ha d’escollir-ne una per casar-se. Aquest any fan “the bachelorette”, el mateix però amb una noia)... I aquests només als canals que nosaltres agafem.

El que fem nosaltres és veure moltes pelis en DVD perquè així ens podem posar els subtítols i podem entendre les pelis difícils (ja vaig explicar que al cine només anem a veure les de dibuixos). Les empreses que triomfen són Blockbuster i Netflix. Nosaltres som de Netflix, però les dues funcionen igual: pagues una quota al mes que et dóna dret a mirar tants DVD’s com vulguis, però d’un en un (o de dos en dos o tres en tres, depèn del que paguis). És a dir, te n’envien un, el mires, l’envies gratuitament en un sobre que et donen i, quan el reben, et tornen a enviar el següent. Si mires la peli el dia que la reps, en tres dies tens la següent. Tot va per internet, tens una llista personal de pelis i te les van enviant d’allí, no tenen cap botiga.

Últimament n’hem vist algunes de bones:

- Everything is iluminated. Aquesta potser ja l’heu vist, és del 2005. Va d’un jueu americà que viatja a Ucrania per trobar la dona que va salvar al seu avi dels nazis. És una mica rara, però a mi em va agradar molt. Està molt bé la fotografia i la música. Hi surt l’Elijah Wood i l’Eugene Hutz (el cantant de Gogol Bordello).

- Once (2006). Una pel·lícula musical sobre un músic de Dublín i una noia que coneix. Em va agradar la història. Una de les cançons va guanyar un Oscar aquest any.

- Juno (2007). Una comèdia molt ben feta sobre una adolescent que es queda embarassada.

- Lars and the real girl (2007). Una comèdia sobre un home solitari que compra una nina de plàstic de tamany real (d’aquelles de sex shop, per si encara no ho havieu pillat) per internet, s’enamora d’ella i la presenta a tota la gent del poble com a la seva nòvia.

- Mostly Martha (2002). També és antiga, però no l’havia vist. És una comèdia romàntica sobre una cuinera que em va agradar força. Potser és d’aquelles de nenes, però. No em renyeu si no us agrada machotes.

diumenge, 20 de juliol del 2008

Muscle beach, LA

Un dels llocs que ens van fer més gràcia de Los Angeles és muscle beach, al costat del Santa Monica Pier. Des del 1930 és el lloc d'entrenament de culturistes, aixecadors de pesos, gimnastes i acròbates. Hi ha cordes, anelles, barres,… de tot al costat de la platja. I també una gespa on els lluitadors practiquen les seves exhibicions i unes grades per mirar. Es veu que l'Arnold Schwarzenegger hi anava molt sovint ens els seus temps i molts culturistes famosos i actors s'han entrenat aquí.

Jo em vaig dedicar a fer fotos, que al cole no pujava ni la corda de nusos. Us enrecordeu o només era al meu cole que et feien passar per aquest suplici? Hi havia la corda de nusos, una corda llisa i un pal rígid. El pal només el pujaven uns quants escollits per la mare natura (entre ells ma germanes), però la de nusos la pujava tot deu menys jo, era el meu trauma. Sempre he sigut molt patosa per enfilar-me als llocs i gimnàs era l'assignatura que més odiava.

La Marta va pujar fins dalt de tot.

I també es va atrevir amb les barres.

I l'Àlex i el Pau no van voler ser menys.

I sabeu la peli "Big"? Sí, aquella que el Tom Hanks demana ser una persona gran a una màquina i l'endemà es lleva i té 30 anys. És que a casa meva l'hem vist com a mínim un milió de vegades...

Doncs vam trobar el Zoltar! I no podiem deixar passar la oportunitat de fer-nos una foto amb ell. Però no li vam demanar res. Per si de cas.

dimarts, 15 de juliol del 2008

Ja hem tornat!

Diumenge a la nit vam arribar del nostre viatge. Ha estat molt bé, hem fet moltíssimes coses diferents. Avui estàvem repassant les fotos i en tens una que estàs al mig del desert i de sobte passes a estar a Las Vegas jugant a les màquines.

En total han estat 3600 km, però no se'ns ha fet pesat, hem anat parant bastant. I el Mossy (el nostre cotxe) s'ha portat molt bé i ha suportat les temperatures extremes del desert perfectament.

Quan vam arribar diumenge vam sopar pernil amb pa amb tomàquet. Ens moriem de ganes de menjar normal. És molt difícil menjar bé quan estàs de viatge per aquest país. A San Francisco molt bé, però a la resta no hi havia res més que pizza hut, panda express, jack in the box, que si carn amb salsa barbacoa,... Aquí els restaurants de plats combinats casolans no existeixen. De fet no tenen cap menjar típic que no sigui hamburguesa.

Avui ja hem tornat a treballar un altre cop i d'aquí dos dies l'Anna, la Marta i el Pau tornen a Barcelona. Cada vegada se'm passa el temps més ràpid. Ja fa un any i vuit mesos que vam arribar a Califòrnia i em sembla que va ser ahir. I encara ens queda una llista enorme de coses a visitar... Ja estic desitjant tornar a tenir vacances.

dimarts, 8 de juliol del 2008

San Francisco

Estic escribint des d'una cabana amb connexio lenta i amb teclat america, aixi que perdoneu les faltes :)

Avui hem marxat de San Francisco. Hem estat en un hotel en el barri dels teatres envoltats de gent bastant rareta, per dir-ho suau. Fora del nostre barri era una altra historia. Hem passat dos dies passejant per pujades i baixades i mes pujades... Hem vist els famosos cable cars de les pelis, hem trobat bons restaurants, l'Anna i la Marta ens van convidar a un restaurant italia bonissim, hem visitat el barri gay, les tipiques cases victorianes, el barri chino amb les senyores fent galletas de la suerte... ens ha donat temps de fer-ho tot. I ens ha agradat molt. Ja se que es un topic, pero es veritat que sembla molt europea.

Un dels dies vam llogar unes bicis al pier 39 on hi ha les foques i vam anar durant una hora per a costa fins a arribar al Golden Gate. Vam tenir sort perque no hi havia massa boira i el vam poder veure sencer. Vam pujar fins a dalt (tela la pujadeta) i el vam travessar. Una passada el vent que feia dalt del pont, pensava que volavem. L'Anna, la Marta i el Pau van girar per on haviem vingut i van tornar en bici. L'Alex i jo vam anar a un poble de l'altra banda del pont per tornar en Ferry. Va valer la pena perque vam passar pel costat de la preso d'Alcatraz i vam veure la ciutat des del mar, amb la prespectiva de tots els turonets per on haviem estat patint el dia anterior.

Avui hem sortit cap a Yosemite. Molt fum pes focs que hi ha hagut pel voltant, tot i que estan molt lluny del parc. Estem allotjats en unes cabanes al mig del bosc, que no estan malament, l'unica cosa es que els banys son comunitaris i estan a dalt de tot de la muntanya!!! I fa moltissima calor, uns 30 graus. Espero que mes cap al tard refresqui... Ara anirem a fer una cerveseta i a planejar les excursions de dema. Plego perque a algu se li ha cremat algo a la cuina i hi ha un fum insuportable. Quan torni ja posare algunes fotos.

dimecres, 2 de juliol del 2008

Road trip per California

Per fi demà arriben l’Anna, la Marta i el Pau! El dia 4 (Independence day) al matí ens estarem per San Diego visitant supermercats perquè vegin la multitud de banderes, cookies, muffins, pastissos, xocolates, gelats,… amb la bandera americana dibuixada. Per la nit anirem a la platja a fer fotos als americans fent barbacoes amb tota la familia, que sembla que traslladin el pati de casa seva sencer de tantes coses que porten.

I dissabte comença el viatge:

Dia 5: Los Angeles. Anirem cap a Santa Monica i Venice beach, fent una parada a múscul beach, on tots els cachitas van a entrenar (i on havia anat el Schwarzenegger en els temps que no era governador i no el coneixia ningú). I després visita obligada a Hollywood i les famoses lletres. A la tarda tirarem una estona més cap al nord per anar a dormir a San Luís Obispo.

Dies 6, 7 i 8: San Francisco. Conduirem des de San Luís Obispo cap al nord pel Big Sur (la carretera de costa més impresionant de California) i arribarem a San Francisco a la tarda. Chinatown, golden gate, barri gay, els tranvies, les pujades i baixades, les cases victorianes,…

Dies 8 i 9: Yosemite. El segon parc natural més important d’Estats Units després de Yellowstone. Farem excursions per allà fins a algunes cascades, veurem les sequoies i a veure si tenim sort i veiem algun ós intentant robar escombraries.

Dia 10: Death Valley i Las Vegas. Travessarem la vall de la mort per arribar de Yosemite a las Vegas. Estarem a 50ºC de temperatura així que no crec que fem massa excursions, però al costat de la carretera podrem veure les dunes i passar per Badwater, el punt més baix d’Estats Units a 90 metres sota el nivell del mar. Arribarem a Las Vegas (on tampoc hi farà massa més fresca) a la tarda, just a temps per descansar en el nostre hotel de 3000 habitacions i al·lucinar amb la ciutat que han estat capaços de construir just al mig del desert.

Dia 11 i 12: Grand Canyon. Dormirem en una cabina/hotel a la part sud del Grand Canyon des d’on podrem disfrutar dels colors de les roques vermelles durant la posta i la sortida del sol (bé, potser la sortida ens la perdem…).

I cap a casa, 8 hores de cotxe fins a San Diego i a descansar. Si algun dia tenim internet ja aniré explicant com ens va. Si no, prepareu-vos per la sessió de fotos a la tornada!

Mapa de la ruta (si cliqueu a sobre es pot veure en gran)