Recomanacions de cine

Quan vam arribar a San Diego no teniem tele. Al final per nadal en vam comprar una amb l’excusa de practicar anglès. I practiquem molt, jeje. No, en sèrio, és veritat, va molt bé per aprendre. No tenim molts canals, però, perquè no paguem el cable. Tenim una antena de les de tota la vida i només agafa els que agafa, que són tres: cbs, abc i nbc. Els americans no s’ho plantegen: si compres tele, t’has d’abonar al cable, però nosaltres gairebé no mirem la tele i no ens val la pena. I a més fan una tele-basura impresionant que riute’n de la tele de casa nostra. Milions de reality’s: “the biggest loser” (per veure qui perd més pes), “big brother” (ja van pel 10), “the best american dog” (concurs de gossos i amos tancats en una casa), “survivor”, “wife swap” (dues families s’intercanvien les dones i viuen amb la dona de l’altra durant dues setmanes), “american idol” (=operación triunfo), “dancing with the stars”, “the bachelor” (un solter amb unes 20 noies. Se les petoneja i les magreja a totes i al final n'ha d’escollir-ne una per casar-se. Aquest any fan “the bachelorette”, el mateix però amb una noia)... I aquests només als canals que nosaltres agafem.

El que fem nosaltres és veure moltes pelis en DVD perquè així ens podem posar els subtítols i podem entendre les pelis difícils (ja vaig explicar que al cine només anem a veure les de dibuixos). Les empreses que triomfen són Blockbuster i Netflix. Nosaltres som de Netflix, però les dues funcionen igual: pagues una quota al mes que et dóna dret a mirar tants DVD’s com vulguis, però d’un en un (o de dos en dos o tres en tres, depèn del que paguis). És a dir, te n’envien un, el mires, l’envies gratuitament en un sobre que et donen i, quan el reben, et tornen a enviar el següent. Si mires la peli el dia que la reps, en tres dies tens la següent. Tot va per internet, tens una llista personal de pelis i te les van enviant d’allí, no tenen cap botiga.

Últimament n’hem vist algunes de bones:

- Everything is iluminated. Aquesta potser ja l’heu vist, és del 2005. Va d’un jueu americà que viatja a Ucrania per trobar la dona que va salvar al seu avi dels nazis. És una mica rara, però a mi em va agradar molt. Està molt bé la fotografia i la música. Hi surt l’Elijah Wood i l’Eugene Hutz (el cantant de Gogol Bordello).

- Once (2006). Una pel·lícula musical sobre un músic de Dublín i una noia que coneix. Em va agradar la història. Una de les cançons va guanyar un Oscar aquest any.

- Juno (2007). Una comèdia molt ben feta sobre una adolescent que es queda embarassada.

- Lars and the real girl (2007). Una comèdia sobre un home solitari que compra una nina de plàstic de tamany real (d’aquelles de sex shop, per si encara no ho havieu pillat) per internet, s’enamora d’ella i la presenta a tota la gent del poble com a la seva nòvia.

- Mostly Martha (2002). També és antiga, però no l’havia vist. És una comèdia romàntica sobre una cuinera que em va agradar força. Potser és d’aquelles de nenes, però. No em renyeu si no us agrada machotes.