Puerto Viejo, Costa Rica

Des de Cahuita vam agafar l'autobús fins a Puerto Viejo. $2 per un recorregut de mitja hora, el transport públic és realment barat.

A Puerto Viejo teniem dues missions: visitar les platges i el parc de la reseva de Gandoca-Manzanillo i veure el partit del Barça.

Per la visita ens vam llogar unes bicicletes a l'hotel i aquest va ser el nostre vehicle. Tot és més o menys pla i només hi havia una mitja hora en bici des del nostre hotel fins al parc. És el transport més popular i tothom va en bici per la carretera como pedro por su casa. Els cotxes, ni cortos ni perezosos, tampoc no penseu que frenen ni tenen cap por d'adelantar les bicis. És més, si poden passar ben ràpid i fer-te tragar pols, són 10 punts més. Total, que allò és salvese quien pueda, però tothom s'esquiva amb una gràcia i una destresa que sembla més una dansa que un caos circulatori.

Vam parar amb les bicis a Punta Uva, la platja que més ens ha agradat de la zona. I vam fer una mica d'snorkel per les roques, no va estar malament però res espectacular. Per banyar-se sí que està molt bé i ja trobàvem a faltar estar en una platja d'aigua calenta en la que et puguis estar a l'aigua sense patir perquè et vingui una ona de dos metres i t'arrossegui. I el fet de que la tinguessim només per nosaltres sols ja ens va acabar de posar un somriure de felicitat que va durar tot el dia :)

La segona missió no va ser tant difícil com semblava quan preparàvem el viatge. Resulta que a Puerto Viejo hi viuen des de fa uns anys dos germans de Barcelona molt (i molt) fans del Barça. Són els amos de la panaderia Pan Pay i fan uns sucs naturals boníssims i entrepans de fuet, formatge manchego,... ideal per dinar i veure el partit.

campions!

Amb nosaltres hi havia també gent del poble i altres espanyols que han vingut a viure a Costa Rica. Els vam preguntar com s'hi estava allà i ens van dir que estaven encantats, que (tot i que treballaven) era com estar de vacances continues. Pura vida!

Cahuita, Costa Rica

Després del tour de Tortuguero, en Cucú (el nostre conductor), esquivant tot tipus d’obstacles, gent i bicicletes sense llum a la carretera, ens va portar fins a Cahuita. És un poblet molt petit al costat del mar, amb molts bars de reggae i molts rastes. El ritme de vida és tranquil tranquil.

carrer principal de Cahuita

Està al costat del Parc Natural de Cahuita, el que nosaltres voliem visitar. A l’entrada pagues la voluntat (si entres des de Puerto Vargas es paga $10) i segueixes un camí que va paral·lel al mar. La platja és molt maca i caribenya total.

Són sis kilòmetres de camí (i sis de tornada!) però val molt la pena fer-ho tot. Aquest cop no anàvem amb guia però si camines poc a poc i mires amunt (i tens sort suposo) veus de tot.

No sé els noms en català… els posaré com els hi diuen els d’aquí. Vam veure monos aulladores amb dues cries molt mones, jeje. Es pot saber on n’hi ha perquè fan bastanta pudor (o també si els sents udolar).

També un perezoso de tres dits a dalt d’un arbre just al costat del camí. Els mosquits que hi havia es van fotre el banquet del segle amb nosaltres mentre li feiem fotos i videos, però va valer la pena. Quin animal més xulo! I això que porta no és un peluche no!

I pensàvem que seria complicat veure monos de cara blanca, però no ho és pas. A la que treus el bocata per dinar en tens cinc o sis rondant per allà intentant robar-te’l. A una noia la van acosar totalment fins que va deixar anar la bossa que portava.

No li vaig fer foto perquè pobreta tenia un bon susto. A nosaltres el guarda del parc ens va dir que només que tinguis un pal al costat ja no venen. Només és si veuen que tens por que s’abusen.

I per acabar el dia, ho vam celebrar amb el nostre primer bany al carib.

Tortuguero, Costa Rica

Després d'arribar a San José a la nit i no sortir de l'hotel, per avís del taxista i dels ticos de la recepció, vam anar a dormir i a descansar per agafar (l'endemà a les 6'30h) l'autobús que en duria a Tortuguero.

Pel camí el Tomás (o el guia predicador, com jo li dic) ens va entretenir amb les seves explicacions sobre el país i les seves filosofades. Segons ell per ser feliç a la vida has de saber la resposta a aquestes dues preguntes:

1- què vols fer per viure?

2- quant és suficient?

apa, us deixo pensant. Felicitats als que ja ho sapigueu ;)

Tortuguero està a la part nord del carib de Costa Rica. Només s'hi por arribar en avió o en barca pels canals, per això vam agafar un tour organitzat per aquesta part del viatge. A les seves platges hi venen a posar els ous moltes espècies diferents de tortugues i els seus habitants han passat de caçar-les i menjar-se-les, a protegir-les i guanyar-se la vida ensenyant-les als turistes.

Poble de Tortuguero des de la barca

Nosaltres vam fer un tour nocturn amb l'Alonso, fill d'una de les primeres families que va arribar a Tortuguero. Vam poder veure una tortuga carey posant els ous, tapant el foradet i tornant al mar deixant-los a la seva sort i oblidant-se d'ells per sempre.

L'endemà vam fer un tour en barca pels canals i una caminada pel boscos i vam veure milions d'animals espectaculars.

Caimán

iguana

granota "blue jeans"

serp verinosa (la foto la va fer en Tomás, jo no em vaig atrevir)

mono aranya

cocodril

Posaré la resta de fotos a l'album quan pugui (o quan torni). Demà Cahuita, reggae town!

Un passeig pel Coronado

Per celebrar el sant de l'Àlex vam anar a dinar i a passar el dia a l'illa del Coronado. És una illa que està just davant de San Diego downtown i on s'hi arriba en ferry o conduint per l'espectacular pont del Coronado, des d'on es veuen unes vistes magnífiques de la ciutat.

Foto feta des del pont, amb l'illa del Coronado a l'esquerra i els edificis de downtown San Diego a la dreta

El port esportiu del Coronado amb els edificis de downtown al fons

A part del pont, l'illa del Coronado és coneguda per l'"Hotel del Coronado". És un edifici de fusta d'arquitectura victoriana, que quan es va fundar al 1888 va ser l'hotel més gran del món i el primer en utilitzar electricitat. Segons la nostra guia, l'electricitat la va instal·lar el senyor Thomas Edison en persona, que va ser un dels nombrosos hostes famosos de l'hotel. A part d'ell, molts presidents i actors de Hollywood han passat per les seves habitacions.

l'Àlex i la familia Reagan a la platja amb l'hotel al fons

També en aquest hotel va ser on el Déu Billy Wilder va filmar part de la pel·lícula "Some like it hot" (o "con faldas y a lo loco" o "ningú no és perfecte") amb Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon.

Per la gent de San Diego, l'hotel és un lloc per anar-hi a passejar i a dinar els caps de setmana i s'ha convertit en un llocs més populars per fer el "brunch" (brekfast + lunch) els diumenges.

Una curiositat sobre el nom: el nom real de l'hotel és "hotel del Coronado", pero és conegut per tothom com "the Del" o "hotel Del". Una manera curiosa d'abreujar-ho :)

la resta de fotos estan a l'album www.lbahima.myphotoalbum.com , as usual :)

Happy birthday Àlex !

Avui hem organitzat la nostra barbacoa de primavera per celebrar l'aniversari de l'Àlex i per tenir una excusa per veure a tothom que feia temps que no veiem. Pensàvem celebrar també la lliga, però no ha pogut ser. Potser a la barbacoa que tenim la setmana vinent...

Recordo la primera que vam fer, ara fa dos anys, quan feia només 6 mesos que havíem arribat. Sembla que no fa gaire, però aquí les coses canvien molt en dos anys.

Per exemple, els amics. Molta gent que hi era i ja ha marxat: els Miguels, el Manu i la Lucia, la Sima i l'Anthony, el Giuseppe... te n'adones que San Diego és un lloc de pas per als científics i qui més qui menys vol tornar al seu país o canvia de feina a una altra banda d'Estats Units,.. Apart també perquè el visat no és per sempre, i la cosa comença a posar-se complicada quan t'hi vols quedar més de 5 anys. De totes maneres els propis americans no paren de mudar-se i van a viure allà on troben la millor oferta. Jo mai m'he plantejat com una opció buscar feina fora de Catalunya. Sóc de Barcelona i, quan decideixi tornar, buscaré una feina a Barcelona. No se m'hi ha perdut res a cap altre lloc. M'agrada estar aprop de la meva familia i viure a la meva ciutat. Potser és perquè Barcelona mola. Igual si fos d'Anglaterra no pensaria igual, però mai ho sabrem.

Una altra diferència: bodes. Poc a poc la gent ha anat fent el pas i ja en tenim a vàrios de casats i alguns a punt de dir el "I do".

I finalment: nens. El baby boom que hem viscut a San Diego ha estat espectacular i encara no acaba, ja que sovint ens arribem noticies de nous amics embarassats. Serà l'edat? És hora de canviar els viatges a Costa Rica per les passejades pel parc?

La qüestió és que el temps passa, uns marxen i altres arriben, però sempre hem tingut la sort de tenir bons amics al costat amb qui bufar les espelmes. I per molts anys!

Barça - Chelsea

No cal que expliqui el partit no? :-)

Per nosaltres començava a les 11'45h, hora de feina, però hem pogut escapar-nos una estoneta a "dinar" al Rock Bottom, un pub del costat de la universitat.

Erem els únics Catalans del bar, però a jutjar pels tímids crits que s'han sentit pel gol del Chelsea i el jaleo que s'ha muntat quan ha marcat l'Iniesta, diria que el Barça desperta més simpaties entre els americans.

Després de patir els últims minuts, hem brindat amb les taules veïnes i ens hem fet la foto de familia. Un "dinar" per recordar.

I per la final estarem a Costa Rica! Ja hem localitzat un bar de "ticos" fans del Barça on esperem que facin el partit. Ja us explicarem.