El que vaig rebre va ser una bossa de plàstic d’aquestes ziploc amb un pastiche amb bastanta mala pinta a dins i unes instruccions. S’ha de deixar la bossa al marbre de la cuina i cada dia (durant quatre dies) s’amassa una mica. En el sisè dia se li afegeix llet, sucre i farina. I es torna a deixar al marbre i es segueix amassant durant tres dies més. En el desè dia, es treu de la bossa, es posa en un bol, i se li afegeix mes farina, llet i sucre.
La receptaI a partir d’aquí continua la cadena d’amistat. Has d’agafar la pasta que has fet i repartir 250ml en quatre bosses ziploc i donar-la a quatre amics teus. Amb la resta de pasta que et queda continues la recepta i fas un Amish bread per a tu. Jo vaig donar les quatre bosses a quatre companys de laboratori i ara els toca a ells anar amassant diariament.
El pa, que en realitat no és pa sino que és més com un bizcocho, ha sortit molt bo i ens l’anem zampant per esmorzar.
El resultatSuposadament el primer starter de tots, la massa original, la van fer els Amish i només ells saben repetir-la, però dubto molt que això sigui veritat.
Una altra cosa que em va tenir una mica intrigada a l´hora de seguir amb la tradició és el fet que la massa aquesta porti llet i que s´hagi de tenir tants dies a temperatura ambient. Com a biologa que sóc, hauria de tenir una resposta, però aquell dia devia faltar a classe i no la tinc. Vaig pensar que els bitxets i llevats que devia haver dins del starter original processarien la llet de tal manera que no es fes malbé. I també, per acabar-me de convèncer, vaig recórrer al popular raonament de “si a ningú li ha passat res a mi tampoc m’ha de passar”. Però funciona, i aquí estic ben sanota i segurament amb uns kilos de més, després de menjar cada matí un bon tros de pa de pessic.
El que sí que no vaig voler ni pensar és per quantes mans aquesta massa deu haver passat primer i quines normes higeniques haurà seguit tota la gent anterior a mi a l’hora de fer el pa.
7 comentaris:
Podries repescar un pa d'aquests, i repartir-lo per barcelona. La idea em sembla original.
Respecte a la llet, suposo que els bitxos que deu tenir a dins la processen ràpidament, de manera que no en queda per als bitxets foranis que vulguin colonitzar. Una cosa així com segregació racial, però amb bacteris. De fet, amb el vi passa el mateix. Es deixa el most, i au, a fermentar qui vulgui. Afortunadament els bacteris de l'alcohol son superiors en nombre als del vinagre, i per això no es fa malbé.
El que no entenc es que si es fes malbé, no ho sabries fins a menjar-te el pa, i llavors ja hauries repartit els altres que a la seva vegada es farien malbé, i algú pensaria que el amish friendly bread te un gust així com de formatge, i uns altres dirien que només els Amish poden repetir la pasta original, però esclar, els amish ja no deuen saber quines bèsties han guanyat la neteja ètnica perpetrada pels diferents grups de bacteris que s'han instal·lat a la massa.
Per tot això, em sembla divertit col·laborar en aquesta mena de guerra bactoriològica, i crec que seria un bon regal que portessiu un pa d'aquests.
Gràcies.
Ostres, jo també ho havia pensat, però no em veig amb la bossa aquella amb tant mala pinta a dins de la maleta... a més a l'avió va canviant de temperatura i no sé si deu ser molt bo. Haurem d'esperar que faci el camí invers dels antics pobles i arribi a Europa via Groenlàndia.
osti, a mi em faria por... ha de ser amb gent de molta confiança he?
per cert, i una cosa que no té res a veure, però he vist (quina frase més rara)que first aid kid (no sé si l'he escrit bé) fan una gira amb Fanfarlo.
No coneixies a aquesta gent? Doncs els cabrons fan una gira de teloners per UK amb Fanfarlo. (he de dir que fanfarlo és un dels grups que més ens agraden a la carme i a mi)
ei, Raul, ja m'havia emocionat per ells, pero he estat mirant i resulta que hi ha un altre grup que es diu First Aid Kit. Raro, no? El dels meus amics es aquest: http://www.myspace.com/firstaidkitmusic i no fan gira amb Fanfarlo :(
Per cert, molt guai el teu nou blog, sempre m'interessen molt les recomanacions de musica que fas. A veure si m'impregno de la teva sabiduria musical :)
vigila Laia, que a mi també em va arribar i no hi ha manera de desfer-te'n! A casa meva en vam fer, tens raó, és bo, més per esmorzar que com un pa, oi? però cada vegada hi havia més bosses, era com un malson! Al final el vam llençar, que no em senti cap amish...
Núria, el truco es anar regalant el sobrant. A mi, per exemple. Si enlloc d'això els vas acumulant com un Hàmster, doncs esclar, al final es converteix en un problema. Sort que el vau llençar abans no sobreeixís per la xemeneia. Segurament els vostres aprovisionaments de farina haurien acabat provocant una manca de farina a nivell global agreujant la fam al món. I es que no es pot ser tant egoista. Es diu friendship bread perquè te'l regalen i n'has de regalar.
Home Pol, no fotis bronques que no et pensis que és pas tan fàcil de passar la massa aquesta. Que vas allà a la gent amb una bossa de plàstic plena de massa fastigosa i pudenta i qualsevol els convenç de que després en surt un pa ben bo. Tu és que ets un home innovador i amb inquietuds, però la majoria de gent passen de fer pans :)
Publica un comentari a l'entrada