Aquest cap de setmana hem anat a cuidar-nos a Sta Barbara. Ens vam baixar d'internet la ruta que fan a la pel·lícula "Sideways" i l'hem seguit més o menys. Els mapes es poden baixar a aquesta adreça:
www.santabarbaraca.com/docs/sideways-map.pdf Ens va sorprendre postivament que, tot i que la zona ha aumentat en visitants des que es va filmar la pel·lícula, els establiments que hi surten no aprofitin per anunciar-ho descaradament. Normalment l'única cosa que tenen és alguna foto dels dies de filmació amb els actors i poca cosa més. Excepte aquest bar, que tot i que no sortia a la peli, aprofita l'ocasió per donar a provar els vins que sí que hi surten.
Dissabte al matí vam sortir de San Diego i vam parar a Sta Barbara, que tot i que no està en la ruta ens havien dit que era molt maco. I ho és. Vam dinar en un restaurant mexicà, vam passejar pel poble i vam pujar a la torre de l'ajuntament, un edifici de 160 d'antiguitat (oooooh), fet de pedra, aquest sí, des d'on es veu tot el poble des del mar a les muntanyes. El que més els flipa a la gent és que les teulades de les cases estan fetes de teula vermella, cosa rara de veure per aquí.
Teulades de Santa Barbara des de la courthouseA la tarda ja vam anar tirant cap a l'interior per la carretera de Sta Rosa, per on feia il·lusió de passar perquè només hi cabia un cotxe per banda! Apart d'això a la primavera deu ser especialment bucòlica perquè les vinyes estan verdes, però quan nosaltres hi vam passar ja estaven totes seques i formaven un paisatge una mica desolador.
Buellton és el poble on teniem l'hotel. Vam escollir el mateix que en Miles i en Jack, el "Windmill days inn", que és un típic motel baratillo amb la piscina al mig i tot això, però té la gràcia de que la recepció és molí.
Days inn Windmill, a Buellton
Al vespre vam passejar per Solvang, un poble del costat decorat com si estiguessis a Dinamarca, perquè es veu que els primers que hi van venir eren danesos i la resta van veure que atreia el turisme i han continuat construint les cases així. Sembla una mica que passegis per Port Aventura.
Solvang
Allí vam sopar "the best duck in LA county", al Cabernet Bistró, que estava molt bo, però n'he provat amb millors salses, sense anar més lluny, al cutre bar-restaurant del born que nosaltres anomenem Obélix (si veiessiu al cambreu entendrieu per què). I després de sopar vam anar a un celler on hi tocaven els "Natural incense" una banda de rock-reagge totalment desconeguda per nosaltres i per la resta de la humanitat també. Però la música estava bé.
Diumenge vam començar la ruta de tasta-vins. El consell és conduir el més lluny possible de l'hotel i anar-t'hi acostant a mida que vas bevent i perdent els reflexes.
El primer celler va ser Foxen winery. És un celler super petit i bastant cutre comparat amb els altres, però els vins eren els millors. Ens feia una mica de cosa entrar perquè ens agrada el vi, però no sabem fer tot allò de mirar el color, ensumar, bla bla, i per allà hi ha molt expertillo suelto. Però el tio (tot i que es queda allà davant teu mirant fins que t'acabes el tast) no ens va fer sentir gens fora de lloc. Vam tastar 5 vins per $10 i ens van regalar el got. Tots els vam trobar molt bons, ja us he dit que no som experts :)
Tast de vins a Foxen winery
La següent parada va ser al celler Firestone (fundat per senyor Firestone de les rodes). Molt maco, molt arreglat i molt turístic. És un dels pocs on fan la ruta pel celler i nosaltres ens hi vam apuntar seguint els passos d'en Miles i en Jack. Una part graciosa del tour va ser quan la noia ens va ensenyar una alzina surera i va explicar que d'allà és d'on treuen el suro per fer els taps. Va dir que si algú volia podia tocar l'arbre i ja veus a tots els del grup tocant-lo i acariciant-lo com si fos un Déu.
Sala dels barrils a Firestone winery
El proper celler va ser Stanford, vam tastar diferents Pinots i, com no, el Vin Gris, amb el que el Miles li ensenya al Jack les bases de la cata de vins. Nosaltres no vam notar els asparagus i l'edam cheese per enlloc.
¿Quien se ha llevado mi queso?Per fer una paradeta entre tant de vi vam anar a visitar una granja d'estruços que hi ha de camí entre Buellton i Solvang. Estava a la nostra ruta i com que jo sóc una mica infantiloide quan es tracta de veure animals, ens hi vam parar. El que no vam fer es comprar la paella amb menjar per dona'ls-hi. I no tenien ous frescos que sinó ens haguessim fet truita per sopar que pa que.
L'últim celler que vam visitar va ser Kalyra, on en Jack i en Miles es troben amb l'Stephanie. És la que ens va agradar menys, tant per l'aspecte com pel vi. El que sí tenia de bo i que no vam poder disfrutar per massa estona són unes vistes espectaculars a camps de vinyes inacabables.
I el sopar de despedida va ser al Hitching Post, on la Maya feia de cambrera. Aquell dia no hi era, però l'ànec a la barbacoa i la copa de Highliner sí. Molt bo tot.
Un cap de setmana de pel·lícula.
(més fotos al nostre àlbum http://www.lbahima.myphotoalbum.com/)
