Per exemple, unes tovalloletes per netejar els mànecs dels carros del super abans d'agafar-los.
Jo no les he fet servir mai, que em fa fins i tot més cosa tocar allò tot mullat i agafar el carro tot relliscós que posar la mà allà on abans l'ha posat un desconegut.
Jo crec que la gent de ciutat tenim una adaptació (o molta pressa per pensar en res més) que ens fa no plantejar-nos per quines mans han pogut passar totes les coses que després hem de tocar. Agafem el metro, anem tots anxovats a l'autobús i ens asseiem als trens adormint-nos recolzant el cap a la finestra on abans segur que s'hi ha recolzat algu altre. Si ens paressim a pensar tot el que podria tenir de fastigós el tio/a que abans ha passat per allí, no agafariem mai més res. I bé que sobrevivim no?
1 comentari:
Que bo, nena. Jo cada vegada que entro al super i veig algu pillant la tovalloeta (que es sovint) ho penso, com si no toquessimm merda (en perdo) cada dia. Pero no se, aixo del carro de la compra els hi deu fer cosa, je.
Publica un comentari a l'entrada