El pescador

Les cinc del matí, es lleva el pescador.
Es renta la cara, cafè amb llet i madalena
i es prepara per sortir: nevereta, cistell a l’espatlla i les canyes a la mà.

Quan arriba a la platja tot just està sortint el sol.
Es planta al passeig mirant el mar, just abans que comenci la sorra.
Mira a dreta i esquerra i no veu a ningú, i respira fons i somriu.
Fa una passa i nota la sorra freda sota els seus peus, entre els seus dits.

A la vora hi posa la cadira, al costat el cistell. Prepara les canyes.
Treu el seguro, el dit índex al fil, els braços enlaire, dues passes endevant, corba l’esquena i estira els braços amb força cap al mar.
Xop.

Xop.

Planta la segona canya i s’asseu a la cadira de platja. Mira a l’horitzó i pensa.
I de tant en tant fa un cop d’ull a la punta de la canya.

Passeja per la vora, amunt i avall pel seu trosset de platja, pantalons blaus, les mans a l’esquena. Els peus mullats. Olor de mar.

Un moviment brusc indica el primer peix. Recollir fil. Una mabra. La posa al cubell d’aigua salada.

Des de la cadira, amb els peus mig enterrats a la sorra que ja es comença a escalfar, treu un entrepà i una cervesa de la nevereta. Glup. Aaahhhh… Això sí que és bo.

Ja no es fa tant bona pesca com abans…

Tornen a picar. Pesa. Lluita. Una dorada. De les groses. Feia anys que no en veia una d’igual. Preciosa. Somriu satisfet.

Al cap d’una estona comencen a arribar els primers banyistes. Oh, quina dorada! És grossa, eh? Quan l’ha tret? I allò altre? Una mabra.

El sol ja està ben amunt. El pescador plega les canyes. Cistell a l’espatlla, nevereta a la mà i cap a casa. De camí para a comprar el pa.

Quan arriba tothom ja s’ha llevat. Oh, quina dorada! És grossa eh? Quan l’has tret? I allò altre? Una mabra.

Pesen el peix, fan la foto de rigor de les peces dignes de recordar. La dona el neteja bé. Escates amunt, escates avall.

Per sopar la fan al forn. Amb patates, tomàquet, alls. Està sucosa, fresca, un gust exquisit.

Les deu de la nit, el pescador se’n va a dormir, content de la feina feta.