Record

Penso en tu quan prenc un mosset de pa i un mosset de xocolata
penso en tu quan faig bo el cafè
penso en tu quan els ocells em marquen les hores
penso en tu quan els gossos de joguina del carrer fan tombarelles
penso en tu quan no trobo coses
penso en tu quan hi ha focs artificials
penso en tu quan contemplo Barcelona
penso en tu quan miro el mar
sempre penso en tu com un exemple a seguir.

Les rebaixes

A Barcelona és mític el primer dia de les rebaixes de gener del Corte Inglés, quan la gent s’acumula fent cua a la porta a l’espera que obrin i les teles filmen des de dins i entrevisten a aquella senyora que mai falla i que perd uns minuts preciosos mentre contesta les preguntes dels periodistes, emocionada i a corre-cuita.

A San Diego (i a tot US) el dia mític de rebaixes és aquest proper divendres. Li diuen el Black Friday o Day After Thanksgiving. Molta gent té festa, ja que cau després de thanksgiving, i és el dia que marca oficialment l’inici de les compres nadalenques. D’aquí dos dies, les botigues obren les portes a les 5 del matí! I fan rebaixes especials fins a mig matí. L’any passat la Xiaodan, una amiga nostra, hi va anar amb la idea de comprar-se una tele que ja havia vist. Es van llevar ella i el seu marit a la matinada, cadascú va agafar el seu cotxe, mòbils en mano i mig en pijama i amb les lleganyes penjant (m’imagino) van sortir cap a botigues diferents. A la tarda la vam trobar i, aquell dia no va dormir massa, però va aconseguir la tele que volia a meitat de preu i va tornar més contenta que un ocho.

És una història simpàtica o patètica? No sé, jo només m’he llevat tant aviat per voluntat pròpia per viatjar o per aconseguir entrades per veure el Bruce Springsteen. Suposo que cadascú té les seves debilitats.

Aquí no hi ha gat amagat

Just uns dies després d’arribar a San Diego, quan encara només teniem un llit i quatre cadires a l’apartament, vam aparcar el cotxe cap al tard i quan anàvem pels caminets que van a casa nostra, vam sentir uns sorolls als contenidors.

Al principi vam pensar que era algun tio buscant mobles o coses per reciclar, però al cap de res van començar a sortir tres mapaches (ossos rentadors en català, però passo) i, en vista que els havíem pillat i s’acabava el festín, van anar tirant xino-xano cap a on sigui que és casa seva. Però amb calma, eh, i amb aquella mirada desafiant. Molt descarats.

El dia següent ho vam explicar a tothom com uns tontos perquè es veu que n’hi ha a patades, especialment a la nit als contenidors, i que tothom els ha vist alguna vegada.

Avui quan hem arribat de la feina els hem tornat a veure i els hem filmat en video (amb una mica d'acoso, ja ho sé, però és que era fosc) perquè quan ens vingueu a visitar no feu el pardillo com nosaltres i sapigueu que a San Diego no hi ha gats, hi ha mapaches. I que tenen molta més mala llet.

Go Obama!

El nostre amic Dan ha decidit celebrar la seva recén estrenada "permanent residence" americana (o green card) en un dia tan assenyalat. Ens hem reunit tots al seu pati per compartir hamburgueses, hot dogs, blat de moro i per seguir les eleccions en directe.

Han estat uns dies emocionants. Tots els americans que coneixem han estat seguint les noticies, nerviosos per saber que passaria avui. Al meu laboratori hem tingut les noticies posades tot el dia. A l'hora de dinar al bar tothom parlava d'aquesta nit. Totes les enquestes donaven guanyador a l'Obama però aquí la gent no s'ho volia creure, ja es van endur un disgust fa quatre anys. La meva visió evidentment és subjectiva, ja que tothom que conec és demòcrata, però en l'ambient es notaven les ganes de canvi, d'acabar amb el govern de Bush i amb tot el que se li assembli i de començar de nou. I poder dir que són americans sense haver de passar vergonya. Hi ha hagut un récord històric de vots, cues de fins a 5 hores per votar, i també de gent al carrer esperant els resultats.

I l'Obama ha guanyat! Encara no s'ho creuen i m'ha sorprès que de seguida després de l'alegria han començat a parlar de que a veure si ara algú se'l carregava. De fet, en el primer discurs que ha donat com a president, hem vist que tot l'escenari estava tancat per un vidre anti-bales.

I ja els hem explicat que no es preocupin, que només per tenir seguretat social i escoles públiques no es covertiran en socialistes i moriran en l'infern.

En fi, un gran dia per recordar. Serà interessant veure com continua la història i si todo lo prometido es deuda, o no. De moment, aquí queda el video del nostre vespre d'eleccions.

Apa reina

Ara estava llegint a la Vanguardia un reportatge sobre la reina, que no he acabat perquè era molt avorrit. Però al principi, dos paràgrafs m'han fet gràcia.

Doña Sofía que pudo comprobar como su presencia ponía foco y atención a problemas tan graves como la prostitución infantil y las minas antipersona, acepta hablar de su "trabajo".

Com veieu, ni tan sols els de la Vanguardia s'atreveixen a dir que la reina treballa, sense posar-li unes cometes.

La Reina dice: "Tengo muchas ilusiones de seguir adelante, tengo una actitud positiva. No entiendo a los que no disfrutan de la vida. Hay tanto que aprender, tanto que leer, tanto que escuchar".

Tenint un sou de per vida, la casa pagada i aprofitant-se de la pasta de tots els seus súbdits, molta jeta ha de tenir aquesta dona per dir que no entén els que no disfruten de la vida!!