Just uns dies després d’arribar a San Diego, quan encara només teniem un llit i quatre cadires a l’apartament, vam aparcar el cotxe cap al tard i quan anàvem pels caminets que van a casa nostra, vam sentir uns sorolls als contenidors.
Al principi vam pensar que era algun tio buscant mobles o coses per reciclar, però al cap de res van començar a sortir tres mapaches (ossos rentadors en català, però passo) i, en vista que els havíem pillat i s’acabava el festín, van anar tirant xino-xano cap a on sigui que és casa seva. Però amb calma, eh, i amb aquella mirada desafiant. Molt descarats.
El dia següent ho vam explicar a tothom com uns tontos perquè es veu que n’hi ha a patades, especialment a la nit als contenidors, i que tothom els ha vist alguna vegada.
Avui quan hem arribat de la feina els hem tornat a veure i els hem filmat en video (amb una mica d'acoso, ja ho sé, però és que era fosc) perquè quan ens vingueu a visitar no feu el pardillo com nosaltres i sapigueu que a San Diego no hi ha gats, hi ha mapaches. I que tenen molta més mala llet.
1 comentari:
Si podeu pugeu el volum i veureu com bufa amenaçant, el bitxo!
Publica un comentari a l'entrada