El nostre amic Dan ha decidit celebrar la seva recén estrenada "permanent residence" americana (o green card) en un dia tan assenyalat. Ens hem reunit tots al seu pati per compartir hamburgueses, hot dogs, blat de moro i per seguir les eleccions en directe.
Han estat uns dies emocionants. Tots els americans que coneixem han estat seguint les noticies, nerviosos per saber que passaria avui. Al meu laboratori hem tingut les noticies posades tot el dia. A l'hora de dinar al bar tothom parlava d'aquesta nit. Totes les enquestes donaven guanyador a l'Obama però aquí la gent no s'ho volia creure, ja es van endur un disgust fa quatre anys. La meva visió evidentment és subjectiva, ja que tothom que conec és demòcrata, però en l'ambient es notaven les ganes de canvi, d'acabar amb el govern de Bush i amb tot el que se li assembli i de començar de nou. I poder dir que són americans sense haver de passar vergonya. Hi ha hagut un récord històric de vots, cues de fins a 5 hores per votar, i també de gent al carrer esperant els resultats.
I l'Obama ha guanyat! Encara no s'ho creuen i m'ha sorprès que de seguida després de l'alegria han començat a parlar de que a veure si ara algú se'l carregava. De fet, en el primer discurs que ha donat com a president, hem vist que tot l'escenari estava tancat per un vidre anti-bales.
I ja els hem explicat que no es preocupin, que només per tenir seguretat social i escoles públiques no es covertiran en socialistes i moriran en l'infern.
En fi, un gran dia per recordar. Serà interessant veure com continua la història i si todo lo prometido es deuda, o no. De moment, aquí queda el video del nostre vespre d'eleccions.
2 comentaris:
Trobo genial l'espectació i l'entrega de la gent i la participació... però fa una mica de por pensar que tot això ho pugui moure la publicitat i els mitjans... Que penses tu, laia, que estàs allà... no hi havia una mega campanya publicitaria???
Felicitats de totes maneres, a tots americans
L'Obama va recopilar molta pasta i per això va poder fer tanta publicitat, especialment el dia abans de les eleccions, que fa fer una mena de publidocumental de mitja hora sobre ell i el seu programa electoral. Els mitjans aquí es posicionen clarament per demòcrates o republicans. El que ha passat aquest any és que molts diaris i ràdios que típicament eren republicanes han passat a recolzar els demòcrates. També es veu que l'Obama ho va fer molt bé ficant-se al facebook, my space,... i així va aconseguir mobilitzar molta gent jove.
Vaja, que sí que ha tingut publicitat, però jo crec que no ha sigut decisiu en que guanyi. El que a mi em sembla és que la gent estava farta del Bush, d'anar a guerres continuament, també de saber que la resta del món odien els Estats Units, de que la benzina està cara, que la sanitat i les escoles valen una pasta... i va venir aquest home i va començar a parlar d'un país unit, amb oportunitats per tothom, bla bla bla, i els va tornar a donar esperança. De la manera que tothom va anar a votar i lo emocionats que estaven semblava més una mena de “revolta” popular que unes eleccions. I se’ls ha de reconeixer que van votar un tio que parlava de pujar impostos i de crear una seguretat social, mesures que huelen a socialisme i que això aquí és com el dimoni. Només cal dir que una de les crítiques que el McCain li feia a l’Obama és que volia repartir la riquesa. Que jo em preguntava “i això és tant dolent?” I a més és negre, que un president dels Estats Units negre, on anirem a parar! Però seus discursos i els seus debats per la tele van ser molt bons. Per a mi només deia coses de sentit comú (sanitat, educació, no tantes guerres inútis, energies renovables,…), el seu discurs no tindria sentit a Europa, però a Estats Units estan tan retrassats amb les mesures socials que aquests canvis són revolucionaris. I necessaris! És un drama viure aquí tota la vida…
Apart, també el McCain va fer una campanya patètica i va triar la tia aquella que la imitava tot quisqui i se li enreien en tots els late shows.
Vaja, pobrets, que estic orgullosa d’ells, que sempre la pringuen i aquesta vegada sembla que han vist el camí.
Quin rollo t’he fotut, jeje, això et passa per preguntar. Quan tornem a Barcelona a veure si quedem per fer unes cerveses i els deixem a parir a tots :)
Publica un comentari a l'entrada