Ahir vam anar a un concert dels Beach Boys sense pagar. Era l’inici de la temporada de “Concerts by the bay”, que es fan a l’aire lliure a Shelter Island, un espigó dins del port de San Diego. Els concerts són d’aforament reduït i bastant cars, $100 sense sopar i gairebé $200 amb sopar inclòs. Apart dels Beach Boys també tocaran aquest estiu Chris Isaak, Tom Jones, Ringo Star, Dolly Parton, Lyle Lovett, UB40, Gispy Kings, Joe Cocker, Kenny G... Ja us podeu imaginar més o menys el tipus de gent que hi va: grandets i amb pasta. El lloc del concert és un club marítim i l’escenari dóna al port. I aquí és on entrem nosaltres.
Com que el port és de tothom, els que no volen pagar pel concert i no els hi importa massa veure-ho des de lluny, agafen la seva barca i es posen allà al costat de l’escenari, però des de l’aigua.
A nosaltres ens ho van explicar l’Oscar i la Mari. Ells ho van fer un any i van dir que estava bé. Els vam demanar la seva barca inflable, ens vam fer uns bocatas de pernil (per variar), vam agafar els polars per si feia fred i vam anar a veure que tal era. Després de buscar per allà amb el cotxe el millor lloc per tirar la barca vam trobar una rampa on ja hi havien tres parelles i tres barques més. Vam estar allà xerrant, que si era el nostre primer dia, preguntant cap a on era exactament, si hi hauria molta gent,… Ells ja eren experts, anaven amb el gos i tot!
He de reconèixer que l’Àlex va inflar la barca solet i va remar els 10 minuts que es tardava fins al concert. Vam arribar al lloc només una mica abans de que comencés el concert a les set i mitja (és que aquí els concerts també van molt aviat). Hi havia un munt de barques i només que arribes et poses per algun raconet i els veïns ja t’agafen la corda i et lliguen a ells en un ambient de germanor molt maco entre els espectadors de gratis. Hi ha gent amb barques grosses, gent amb barques auxiliars, gent amb barques de plàstic com la nostra, gent amb kaiacs,… Hi havia tres noies en una barca enana que no es van enfonsar de miracle. Abans que comenci el concert tothom treu el menjar, begudes, snacks,… i sopen allà. Nosaltres no vam ser menys i ens vam pendre la nostra copeta de vi, pernil, formatge i patates xips. A lo spanish, només faltaven unes olives i uns palillos a la boca.
El concert va estar bé, típic californià, a la platja, Beach boys, nit d’estiu a l’aire lliure,… Els hits de la nit van ser “Surf in USA” i, com no, “California girls” on totes les californianes es van desganyitar. No us perdeu el video de la senyora super fan que no va parar d’aixecar les mans, aplaudir i animar a cantar (amb èxit) a tota la gent de les barques. Nosaltres encara no ens atrevim a cantar en anglès. A Barcelona quedes bé, perquè tothom pronuncia malament, però a Estats Units fas el ridícul.
Al final del concert va ser un éxodo massivo de barques a les fosques. Vam treure la barca per la rampa sense problema i a les 23’30 ja estavem a casa. Aquest país té això, que surts a sopar o de concert i sempre tornes a casa a l’hora que vas a dormir habitualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada