Ciutat fantasma

És impresionant. Des de desembre que porten enviant emails a tots els instituts propers al camp de golf de Torrey Pines (on es juga el US Open 2008) dient que compte al juny que serà un drama de trànsit, que si podem ens agafem vacances durant aquella època, que si a la universitat es suspenen tots els seminaris,… Jo crec que ens han anat espantant tant durant aquests sis mesos que la gent s’ha cagat de por i s’ha quedat a casa. També podria ser que la gent, fent servir l’excusa del trànsit, es quedi a casa de vacances, però aquí la picaresca espanyola no es porta massa.

Ahir vaig anar a buscar l’Àlex a la feina a les 5 de la tarda i només estava jo i vuit cotxes més (que els vaig contar) en un autopista de sis carrils. Semblava que s’hagués acabat el món. Per culpa d’això avui he hagut d’anar a treballar. Jo sí que havia fet serir l’excusa del trànsit per quedar-me a casa de vacances una setmana més, però hi ha menys trànsit i més llocs d’aparcament que mai, així que m’ha sabut greu i he anat al nou laboratori. Per entrar necessites trenta permisos especials perquè està al costat de l’entrada del camp de golf. Un cop a dins veus molts autocars, molta policia, molts vigilants… i els espectadors de golf, que es veuen d’una hora lluny perquè tots van amb el seu polo, els seus pantalons curts o llargs de pinça caquis, blancs, blau fosc o inclús verd fosc!, els mitjons ben amunt, bambes blanques i una gorra blanca. N’hi ha per tot arreu, caminant pel carrer, entrant a l’autocar, acumulats a les parades d’autobus,… És molt graciós. Semblen una pandilla de turistes que han perdut el guia.

Diuen que dijous i divendres seran els pitjors dies perquè són les finals. De moment estaven fent els preparatius i entrenaments i han vingut estrelletes aficionades com el Justin Timberlake que ha sortit a tots els telenoticies. Demà arriba el Tiger Woods, el gran favorit. Ja veurem com va perquè de moment San Diego sembla una ciutat fantasma.