Bones festes a tots!!

Demà ja volem cap a casa per quedar-nos-hi dues setmanetes! A veure si no ens quedem atrapats a Nova York en mig de la tempesta de neu o retrassats per culpa de la vaga d'Iberia...

Aquest any hem fet una felicitació políticament correcta i no hem posat Bon Nadal. Tot i que a Estats Units és festa el dia de Nadal i també el dia després, a les empreses per exemple no hi ha dinars de Nadal, si no dinars de vacances, i la gent no es diu Happy Christmas, si no Happy Holidays . Com que hi ha tantes religions diferents, mai diuen Christmas per si hi ha algú que no ho celebra. Com és el cas del meu jefe, que és jueu, i alguns amics que tenim de la India, a qui també els hem enviat la felicitació. Una altra opció és que com que no ho celebren, no enviar-los res, però m'ha semblat lleig. Apa, bon Nadal!

Preparant-me pel Nadal

Tinc la sort de que el nou institut on treballo, el Salk, està a tocar del mar, amb tot el que això comporta: molta boira de tant en tant, però també vistes increibles i postes de sol cada dia. És un luxe treballar en aquest edifici.

Un company del laboratori (després d'anar a visitar la seva mare i endur-se la bronca pertinent) ha decidit que ha de fer exercici i aprimar-se. I jo l'acompanyo per preparar el meu cos per tots els pecats alimenticis nadalencs. Cada dia (ejem, ejem) o el menys aquesta és la intenció, quan tenim una estona entre experiment i experiment, baixem des del penyassegat on hi ha l'institut fins al mar i tornem a pujar. Són uns 40 minuts i cansa força, sobretot la pujada. L'altre dia ho vam fer i em vaig endur la càmera. M'encanta la vista i dóna gust poder descansar de la feina per anar a fer una volta per la platja.

A mig camí de l'excursioneta

La platja on arribes després de baixar per la muntanya es diu Black's beach i és l'única platja nudista de San Diego. Aquí està prohibit el nudisme i també fer top-less. I la veritat és que no és com a Menorca, que pots veure families senceres despullades, per convicció, per principis, i és la mar de natural. En aquesta platja es veu que sempre hi ha tios sols, cachilles de gimnàs o l'altre dia uns amics explicaven que es van partir de riure un dia que van veure una noia estirada a la vora posant-se sorra per sobre en plan peli porno mentre la gent passejant i fent footing li passava pel costat.

Decoracions nadalenques

El cap de setmana passat vam anar a la festa del laboratori de l'Àlex. Va ser a casa del seu jefe, en un barri residencial de San Diego, i anant cap allà vam veure aquesta casa, decorada per Nadal, que volia compartir amb vosaltres. Una mica massa no? Jo hi compto 5 ninots de neu (dos d'ells asseguts en un banc??!!??), 4 santa claus (un que va en avió! quins temps moderns aquests), una familia sencera de rens, un soldadet de plom i un munt de palets de caramel. A més a més de la il·luminació, és clar. El terra és lleig, però, ho han posat tot a sobre d'una lona de plàstic amb molt poc encant.

Comentant després amb la gent em van dir que hi ha una pàgina web (http://www.sandiegotraveltips.com/public/284.cfm) on pots trobar rutes per San Diego per veure les decoracions de Nadal en barris on a gent s'ho curra força (=barris on la gent té peles?). Potser si algun dia estem molt molt avorrits, ens hi passem i us poso unes fotos.

Festa francesa

Aquesta setmana estem tenint moltes festes. Com que garebé tothom és de fora de San Diego, tots marxem de vacances i les festes es condensen en les dues primeres setmanes de desembre.

Ahir vam anar a la festa del Michael i la Fanny. Va ser el que aquí diuen li un potluck, és a dir, que cadascú porta un plat per compartir.

Però el Michael ens va preparar una beguda que tenen a França que va triomfar. S'agafa un got de plàstic, s'hi posa un dit de curaçao, dos dits de tequila i aleshores s'agafa una ampolla d'orangina i es posa de cap per avall dins del got. Per veure-t'ho has d'agafar una canyeta i torçar-la per la part de sota perquè entri dins de l'ampolla d'orangina.

La gràcia és que al principi gairebé només beus orangina, però progressivament es va barrejant amb el tequila i el curaçao, per aquestes coses de la gravetat, i cada vegada està més carregada. Però t'hi has anat acostumant poc a poc i aleshores l'alcohol no es nota i no et fa posar aquella cara amb les dents apretades i la barbeta tocant el coll dient que no amb el cap de quan t'acabes d'empassar un xupito de cop.

Festa alemano-polaca

Vaja, d'uns amics nostres, ella alemanya, ell polonès. Va ser el cap de setmana passat i ens van preparar algunes coses típiques nadalenques dels seus països.

A Alemanya, és típic el mulled wine (en anglès), glühwein (en alemany). És un vi dolç calent que es ven generalment als mercats de Nadal, per no pelar-te de fred mentre camines entre figuretes i arbres de nadal.

És molt fàcil de fer i està molt bo, tot i que al principi el vi calent em feia una mica d'angunia, sobretot aquell dia, que anavem en màniga curta. La recepta de la Manja és aquesta:

Ingredients:

- vi negre
- sucre
- uns 6 palets de canyella
- 12 "clavos" (sabeu què és? és que no sé com es diu en català)
- 2 taronges tallades a llesques (sense la pell)

- es posa el vi en una olla gran i s'escalfa a foc lent
- quan està calent, afegir el sucre i remenar fins que es desfaci
- escalfar més, però no deixar que bulli
- afegir la taronja i deixar escalfar una bona estona a foc lent
- quan està fet s'ha de retirar la taronja perquè sinó es veu que deixa mal gust

És molt igual al vin chaud francès que una vegada vaig provar quan vaig anar a esquiar als Pirineus. Tots els països del nord d'Europa o els llocs on hi fa molt fred tenen la seva versió particular.

L'altra cosa que ens van donar és stollen, una mena de coca-pastís-brioix, molt dens, amb molts fruits secs, d'aquests que te'n menges un i ja no has de menjar res més en tot el dia. No estava malament però a mi no em va emocionar massa.

I per la part polaca, hi va haver una degustació de vodka (que a Polònia ho pronuncien vudka). Segons en Bartosz el vudka es va fer per primera vegada a Polònia, no a Russia, però en realitat ningú ho sap del cert. Molts vodkes d'allà són de patata, però només en vam provar un d'aquests perquè diguessim que en Bartosz en va provar masses quan era més jove i ara ja no els pot ni olorar. El que vam tastar es diu Chopin i es pot trobar també a les botigues de San Diego.

Va anar servint xupitos como loco i no vaig poder veure el nom de totes les ampolles, però el que segons ell és un dels millors es diu Żubrówka Bison Grass. Es fa a partir de sègol i és una ampolla amb dibuix d'un bisó i que té un bri d'herba a dins. Aquest li porten especialment de Polònia.

Una de les coses bones de San Diego és que coneixes gent de tot arreu. Hem conegut naturalment americans, però també mexicans, australians, tailandesos, coreans, francesos, alemanys, holandesos, anglesos, escocesos, suissos, polacs, xinesos, indis, nepalís... inclús uns nois de Madrid! I entre festes i sopars arribes a provar infinitat de coses i conèixer gustos diferents sense moure't d'una mateixa ciutat. I, molt més que la feina, aquesta experiència és una de les coses que més m'han agradat de viure aquí.

New Orleans

Ja s’han acabat els quatre dies de festa de Thanksgiving, que aquí els hi diuen holidays, però com diu el meu amic malagueño “que coño holidays, esto no son holidays, es un puente”. Doncs sí, s’ha fet curt, però hem pogut veure més o menys el més destacat de la ciutat.

Vam arribar divendres a la tarda i vam anar a passejar pel French Quarter, el barri més antic de New Orleans on hi vivien els criolls abans que Lousiana fos americana.

Típiques cases amb balcons de ferro del French Quarter

El barri ens va agradar molt, hi ha molts músics al carrer, molta música en directe als bars, moltes sales d'art, de fotografia,... ens hi haguessim pogut perdre els tres dies i encara no ho hauriem vist tot.

Botiga d'art i nines de voodoo, molt popular durant el segle XIX

En el primer bar que vam entrar ens va sorprendre sentir olor de fum... Nosaltres pensàvem que estava prohibit fumar als bars a tot Estats Units, però a Louisiana no ho està. I també està permès portar begudes (i beure-les) pel carrer.

Un dels carrers més famosos és Bourbon street. Famós per tenir un munt de bars, un munt de beguda, un munt de clubs de streeptease i un munt de turistes borratxos. S'ha de veure, però només cal veure'l un cop, perquè res d'aquest carrer val la pena.

Bourbon street a les 6 de la tarda

Per sopar l'Àlex va provar la típica sopa Gumbo ya-ya, una mena d'estofat amb pollastre i salsitxes.

L'endemà ens va ploure tot el dia. Vam arribar amb les sabates xopes. Vam visitar Jackson square, on hi ha la catedral i vam fer la cua de rigor per entrar al Café du monde i pendre un café au lait i unes beignets, una mena de donuts sense forat i amb molt de sucre per sobre. Si portes samarreta negra tothom sap on has anat a esmorzar.

Jackson square i St Louis Cathedral

Menjant beignets al Cafe du Monde

També vam agafar el ferri que creua el Mississipí. Jo pensava que seria un riu bucòlic amb els vaixells de vapor i tot això, però és més aviat brut i només hi passen vaixells de mercaderies. Potser em vaig tragar massa dibuixets del Tom Sawyer. Tot i això em va fer il·lusió creuar-lo.

Mississipí amb un vaixell de vapor que fa recorreguts turístics

A la nit dos concerts en directe de músics locals. El primer un home que tocava un instrument indescriptible fet per ell m'imagino. Tenia una cosa per rascar, dues llaunes i un timbre de recepció d'hotel. Amb aquestes tres coses i una guitarra d'acompanyament sonava la mar de bé. Hem posat un video al youtube perquè pogueu disfrutar de "Washboard Chaz".

Spotted cat a Frenchmen street

I aquests de la foto de dalt són l'altre grup que vam veure que no me'n recordo del nom, però també ens va agradar molt, sobretot la noia que cantava. En el video potser també podreu sentir la woo woo girl pesadíssima que cridava al nostre costat (perquè hi ha gent que té la necessitat de cridar woo woo en concerts, festes,...?) i que pensava que era super graciosa.

L'endemà vam agafar l'street car un altre cop per anar al City park, a St. John Bayou i a menjar un Po'Boy a Parkway Bakery and Tavern on tenien una foto de com l'aigua els va arribar fins a mig local durant el Katrina que impressionava bastant.

El meu martini i jo

L'última nit vam anar al Bombay, un club amb pianista en directe, rollo Casablanca, però amb cantant blanc. El lloc és famós pels seu menú de cent i pico martinis i nosaltres, ignorants de cocktails, vam aprendre que els martinis es fan generalment amb vodka o gin i no amb l'ampolla de vermut que tenim a Barcelona. Jo me'n vaig pendre un de postre "The Breathless": Skyy vodka and white crème de cocoa along with a splash of Godiva liqueur in a chocolate rimmed glass. Bueno, bueno, bueno.

La resta de fotos les he posat a l'àlbum: http://www.lbahima.myphotoalbum.com/