New Orleans

Ja s’han acabat els quatre dies de festa de Thanksgiving, que aquí els hi diuen holidays, però com diu el meu amic malagueño “que coño holidays, esto no son holidays, es un puente”. Doncs sí, s’ha fet curt, però hem pogut veure més o menys el més destacat de la ciutat.

Vam arribar divendres a la tarda i vam anar a passejar pel French Quarter, el barri més antic de New Orleans on hi vivien els criolls abans que Lousiana fos americana.

Típiques cases amb balcons de ferro del French Quarter

El barri ens va agradar molt, hi ha molts músics al carrer, molta música en directe als bars, moltes sales d'art, de fotografia,... ens hi haguessim pogut perdre els tres dies i encara no ho hauriem vist tot.

Botiga d'art i nines de voodoo, molt popular durant el segle XIX

En el primer bar que vam entrar ens va sorprendre sentir olor de fum... Nosaltres pensàvem que estava prohibit fumar als bars a tot Estats Units, però a Louisiana no ho està. I també està permès portar begudes (i beure-les) pel carrer.

Un dels carrers més famosos és Bourbon street. Famós per tenir un munt de bars, un munt de beguda, un munt de clubs de streeptease i un munt de turistes borratxos. S'ha de veure, però només cal veure'l un cop, perquè res d'aquest carrer val la pena.

Bourbon street a les 6 de la tarda

Per sopar l'Àlex va provar la típica sopa Gumbo ya-ya, una mena d'estofat amb pollastre i salsitxes.

L'endemà ens va ploure tot el dia. Vam arribar amb les sabates xopes. Vam visitar Jackson square, on hi ha la catedral i vam fer la cua de rigor per entrar al Café du monde i pendre un café au lait i unes beignets, una mena de donuts sense forat i amb molt de sucre per sobre. Si portes samarreta negra tothom sap on has anat a esmorzar.

Jackson square i St Louis Cathedral

Menjant beignets al Cafe du Monde

També vam agafar el ferri que creua el Mississipí. Jo pensava que seria un riu bucòlic amb els vaixells de vapor i tot això, però és més aviat brut i només hi passen vaixells de mercaderies. Potser em vaig tragar massa dibuixets del Tom Sawyer. Tot i això em va fer il·lusió creuar-lo.

Mississipí amb un vaixell de vapor que fa recorreguts turístics

A la nit dos concerts en directe de músics locals. El primer un home que tocava un instrument indescriptible fet per ell m'imagino. Tenia una cosa per rascar, dues llaunes i un timbre de recepció d'hotel. Amb aquestes tres coses i una guitarra d'acompanyament sonava la mar de bé. Hem posat un video al youtube perquè pogueu disfrutar de "Washboard Chaz".

Spotted cat a Frenchmen street

I aquests de la foto de dalt són l'altre grup que vam veure que no me'n recordo del nom, però també ens va agradar molt, sobretot la noia que cantava. En el video potser també podreu sentir la woo woo girl pesadíssima que cridava al nostre costat (perquè hi ha gent que té la necessitat de cridar woo woo en concerts, festes,...?) i que pensava que era super graciosa.

L'endemà vam agafar l'street car un altre cop per anar al City park, a St. John Bayou i a menjar un Po'Boy a Parkway Bakery and Tavern on tenien una foto de com l'aigua els va arribar fins a mig local durant el Katrina que impressionava bastant.

El meu martini i jo

L'última nit vam anar al Bombay, un club amb pianista en directe, rollo Casablanca, però amb cantant blanc. El lloc és famós pels seu menú de cent i pico martinis i nosaltres, ignorants de cocktails, vam aprendre que els martinis es fan generalment amb vodka o gin i no amb l'ampolla de vermut que tenim a Barcelona. Jo me'n vaig pendre un de postre "The Breathless": Skyy vodka and white crème de cocoa along with a splash of Godiva liqueur in a chocolate rimmed glass. Bueno, bueno, bueno.

La resta de fotos les he posat a l'àlbum: http://www.lbahima.myphotoalbum.com/