Viatge a Baja California per veure les balenes grises

Ja fa unes setmanes que vam tornar d'aquest increible viatge, però encara no havia tingut temps ni d'explicar-ho al blog ni de posar les fotos. Ja el vam fer fa dos anys, però hem volgut repetir un cop més, ja que no sabem si l'any que ve encara rondarem per aquestes terres.

L'objectiu és anar a veure (i inclús tocar!) les balenes grises en l'aturada que fan en el seu viatge des d'Alaska fins les costes de Baja. Després de passar l'estiu a les aigues de l'àrtic molt riques en aliment i atipar-se força, les balenes grises neden cap al sud molt a prop de la costa del Pacífic, cap a les badies de Baja California on algunes fan fills i d'altres els tenen i els cuiden fins que són suficientment grans per tornar cap al nord. En tot el temps que dura la migració es posen a dieta i gairebé no mengen fins que tornen a arribar a Alaska.

Per les costes de San Diego es poden veure passar cap a mitjans de gener i, ja de tornada, a l'abril. Amb uns prismàtics es poden veure els xorros que treuen. A Baja California el millor mes és el febrer, però també encara n'hi ha al gener i al març. Enlloc de veure-les de lluny, es pot anar a les badies on s'estan per aparellar-se i donar a llum, protegides dels perills de l'oceà (que bé m'ha quedat això, jeje).

Nosaltres hi vam anar a mitjans de febrer, aprofitant que gràcies a l'aniversari del Abraham Lincoln teniem un dilluns de festa. És un viatge llarg per carretera, però val la pena.

Divendres vam baixar amb els cotxes fins a la frontera amb Mèxic, molt aprop de San Diego i els vam deixar en un pàquing. Vam creuar la linea (com li diuen els mexicans) caminant i ens vam embotir 6 en un taxi (ijole!) i 5 en un altre que ens van deixar on haviem de llogar la furgoneta. Vam fer nit a Ensenada, a unes dues hores i pico de Tijuana. Una ciutat gran, però bastant més segura.

L'endemà vam fer una parada a la Bufadora, al costat d'Ensenada, però aquell dia el Pacific estava pacific de veritat i no era massa espectacular. Las gorditas de nata recén fetes que ens vam comprar sí que van ser espectaculars. Per dinar vam parar a Mamá Espinosas, igual que l'any passat, a signar al llibre de visites de la senyora Espinosa i a menjar llagosta, bona i barata (o no tan cara com a Estats Units). Amb la panxa plena, vam creuar el desert i vam arribar a Guerrero Negro a les tantes de la nit amb ganes de ficar-nos al llit.

Diumenge tocava el tour per veure les balenes. Ens van portar en una furgoneta fins a la badia Ojo de Liebre, creuant per les mines de sal. I no crec que calgui que expliqui res més, el video i les nostres cares d'emoció parlen per si soles.

Després de veure les balenes vam tornar a enfilar cap al nord, a passar la nit a Bahía Gonzaga, a la part del mar de Cortés. Pensàvem arribar a les set de la tarda i relaxar-nos prenent uns margarites a peu de platja, però després de dues missions de rescat per la carretera, el drama que va resultar fer els 60km de camí de "terra" (per no dir roques gordes) fins a la platja i, un cop a la platja, lo difícil que va ser trobar el nostre hotel vam arribar prop de les nou. La cuina ja estava tancada i nosaltres morts de gana. Per sort la cuinera encara tenia un peu a l'hotel i es va apiadar i ens va fer uns tacos de carn i de peix boníssims en un periquete. Els de l'hotel volien anar a dormir i com que nosaltres encara estàvem sopant ens van deixar una llibreteta allí i ens van dir que apuntessim tot el que agafessim del bar i que l'endemà ja pagariem. I ens vam quedar allà fent unes cerveses al costat del mar més contents que unes pascues.

Dilluns al matí vam esmorzar unos huevos rancheros i vam passejar per Bahía Gonzaga, somniant en algun dia tenir prous diners com per poder viure i viatjar per llocs tan increibles com aquest.

El nostre hotel davant del mar a Bahía Gonzaga

Ens van preparar unes quesadilles per endur i vam desfer el camí fins a Tijuana, no sense punxar una roda i arribar al lloc on havíem de tornar el cotxe a les 23'55h, cinc minuts abans de que tanquessin.

Podeu veure la resta de fotos al nostre album: http://www.lbahima.myphotoalbum.com/ Les de Bahía Gonzaga són una passada. Pena que no vam tenir temps de banyar-nos!