No se si us ho he dit mai, però a San Diego costa molt trobar menjar en estat autèntic. La verdura i la fruita sí, és fàcil i n'hi ha molta i de molt variada. De carn i peix ja és una altra història. Nosaltres sobretot trobem a faltar bastant el peix i el marisc. En venen al súper, però sempre congelat o envasat sense pell ni cap ni cua ni res, que sinó els hi fa iuiu.
Per comprar peix autèntic has d'anar al Ranch 99, un supermercat asiàtic molt gran que hi ha a uns 20 minuts en cotxe de casa nostra. Allà tenen encara més verdures i fruites rares que només tenen nom a la Xina (jo sempre generalitzo, ho sento). Però també hi ha peix fresc i inclús viu. El peix viu és, de fet, peix gat. Estan allà en una peixera enorme i el demanes, el "pelen" i te l'emportes. Has de vigilar que no estigui massa flotant, que jo n'he vist cada un no gaire catòlic. De totes maneres, nosaltres, acostumats a la cuina mediterrania, no ens atrevim a provar-los. Són raros, tu, que voleu. Els altres peixos (els que ja són morts) estan sobre gel, però que estiguin frescos no vol dir que siguin frescos. S'ha de mirar bé i, si són cloïsses, tocar-les així una mica a veure si encara es tanquen. Però apart de tot això, normalment és peix fresc i bé de preu. Quan ja fa un any vam fer una fideuà a casa, vam comprar el peix per la sopa aquí i ningú va resultar intoxicat. I va quedar molt bona també.
Per això quan la Maïté ens va dir que hi havia un restaurant de marisc i gambes senceres! a San Diego, hi vam voler anar. És un negoci molt bàsic (i una mica guarrillo). Tens un petit menú, les estoballes són de paper, sense coberts i el menjar te'l porten en una bossa. Per recollir, ho emboliquen tot amb les estoballes i apa, a les escobraries i taula neta. Tot i que no sóc massa fan de menjar gambes amb els dits (no és que sigui finoli, és que odio l'olor que deixen a les mans que s'olora inclús una setmana més tard) hi vaig anar. I aquestes són les fotos del sopar. A les bosses pots escollir gambes i crancs de riu amb diferents salses (mantega, picant,...). He de dir que estava tot molt bo i que a un preu molt barat, vam recuperar-nos de cop del nostre dejú de marisc.
Amb els pitets i la taula neta, abans de començar
Encara tímids mirant-nos les bosses calentes plenes de salsa i gambes
Atacant el cranc de riu
Pim pam, sense vergonya, a sucar els dits!
Atacant el cranc de riu
Pim pam, sense vergonya, a sucar els dits!
Pinta de la taula al final del sopar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada