dissabte, 25 d’abril del 2009

Oda a la paella

Feia segles que no provava una bona paella... Ara ja fa un mes d'aquesta, però avui m'ha vingut a la memòria un altre cop (i no és cap indirecta, Xevi).

Les vegades que hem anat a Barcelona hem menjat fideuà, marisc, peix,... però mai paella. No hi ha temps de tot. Per això ens va fer molta il·lusió quan en Xevi i la Zoila ens van convidar a dinar a casa seva.

Amb les discupes de la meva mare (que la fa deliciosa, tot s'ha de dir), va ser una de les millors paelles que he provat. Sense pèsols, ni pebrot, ni pollastre. Ni de color groc. Que quan les veig d'aquell coloret groc fosforito ja tremolo. Una paella de veritat, 100% de marisc. Que bona!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

molt be Laia ! ens ha agradat molt obrir el teu blog i trobar aquesta entrada ! en xevi diu que te n'has guanyat una altre ! aquesta vegada a la yard !!
Zoila i Xevi

Alex Soler Jover ha dit...

Bieeeeen !! Misión cumplida!

drapdecuina ha dit...

Si senyor, així ha de ser una paella! Tot i que jo també sòc un fan de l'alcarxofa a les paelles. Bon profit! I felicitats als cuiners.

El Gordo Cabrón ha dit...

jo és que sóc fan de tot allò que es pugui menjar (a excepció de les polles alienes).

però una paella així si que mola si.

ara, jo soc feliç fins i tot amb una paellador d'aquelles xungues.

Laia ha dit...

Fins i tot la paella en foto té èxit! ja en pots estar orgullós Xevi. I la propaganda que et faig eh!

Mai he provat cap paella amb carxofa, però se'm fa difícil pensar que podria millorar-la... Abans de fer invents nous, intentaré aprendre com es fa aquesta.

Vix, et veig malament eh. Ara ja pots relaxar-te una mica amb el jalar home, que vaig veure la teva foto i ja estàs igual d'apuesto que l'últim cop que et vaig veure.