Ha arribat el dia

La meva condició marujil no podia durar per sempre. Gràcies a que la setmana vinent és l’Open US de golf i els voltants de la Jolla seràn un caos circulatori, tinc una setmana per anar-me’n fent a la idea, però… el dia 16 de juny començo a treballar de nou! Sí, sí, ara que tot just començava el meu blog…

Avui he anat a una reunió amb el meu nou jefe i m’ha semblat bona persona, molt tranquilet,… i no li ha importat que a principis de juliol ja m’agafi una setmaneta de vacances per anar de viatge amb ma germanes, cosa que he valorat molt positivament.

Treballaré al Salk Institut al laboratori del Paul Slesinger i estudiaré els canals de potassi en el cervell i la seva relació amb els mecanismes d’adicció. Avui hem estat parlant del projecte i és molt interessant. S’ha assegut allà amb mi i m’ha apuntat en un paper els projectes que havien fet, els que faltaven per fer, la gent que s’encarregava de cada cosa,… No com el meu primer jefe que va passar de mi absolutament. Vaig coneixer la gent del grup ja fa temps i aquesta setmana també he estat amb ells i semblen simpàtics. Van a dinar junts, que això aquí ja és moltíssim, perquè normalment la gent dina un sandwitch a la seva taula en 5 minuts. I el dia 24 de juny ja fem una festa del laboratori, així que no em puc queixar. Ja us posaré fotillos per presentar-los a tots.

Així que res, ja s’ha acabat la piscina al matí, les excursions en bici, les sessions de fotografia per San Diego, les passejades per la platja, llegir a la terrasseta després de dinar, el programa de la Ellen Degeneres a les 3, jugar al brain, les innovacions culinàries,… Ara toca treballar per poder disfrutar d’una altra sessió de vacances, aquest cop en companyia de l'Àlex, quan tornem a Barcelona. Aquesta és la idea, però com gairebé tot a la vida, mai se sap.