Dissabte a la tarda (aquí dimarts no és festa) vam anar a celebrar St. Joan amb la gent del casal Català de California. Ens en vam enterar a través d'un amic de l'Àlex que és soci i ens va convidar. Vam anar-hi amb la Zoila i en Xevi, que també volien provar a veure què tal era.
Va estar bé, hi havia gent de totes les edats, bastants científics, força gent jove i moltes families amb nens que ja es queden a California per sempre i volen seguir en contacte amb altra gent del seu país.
La celebració es va fer a la platja del Coronado, en un d'aquests anells per fer foc que hi ha a les platges. No hi va faltar de res: la senyera, foguera, pa amb tomàquet, carn a la brasa, coca i "petards". Bé, no teniem cava, perquè està prohibit l'alcohol a la platja. I els petards... ejem, també estan prohibits (com no, compra balas pero no petardos). L'única cosa que van trobar així similar era una cosa que estiraves un fil i feia pum i sortien confeti.
La gent molt simpàtica i els nens molt divertits. La majoria són nascuts a California o porten molt de temps anant al cole aquí i parlen anglès perfectament amb un accent perfecte, molt millor que els seus pares que ja van venir de grans. A casa parlen català i a l'escola i amb els amics en anglès. Era divertit perquè entre els més petits podies sentir frases com "papa, no ho drikis eh?" o "can you expliquit to me?".
Per altra banda hi havia un noi d'uns trenta i pico que parlava català amb accent anglès. És fill de pares catalans, que parlen català entre ells, però ell sempre ha viscut a Los Angeles. Es diu Mark Fuster i ve d'una familia de metges catalans (el seu pare és el neuròleg Joaquim Fuster que treballa a UCLA i el seu tiet és el cardiòleg Valentí Fuster). També feia gràcia sentir-lo parlar, però ho feia molt bé.
Va estar bé, hi havia gent de totes les edats, bastants científics, força gent jove i moltes families amb nens que ja es queden a California per sempre i volen seguir en contacte amb altra gent del seu país.
La celebració es va fer a la platja del Coronado, en un d'aquests anells per fer foc que hi ha a les platges. No hi va faltar de res: la senyera, foguera, pa amb tomàquet, carn a la brasa, coca i "petards". Bé, no teniem cava, perquè està prohibit l'alcohol a la platja. I els petards... ejem, també estan prohibits (com no, compra balas pero no petardos). L'única cosa que van trobar així similar era una cosa que estiraves un fil i feia pum i sortien confeti.
La gent molt simpàtica i els nens molt divertits. La majoria són nascuts a California o porten molt de temps anant al cole aquí i parlen anglès perfectament amb un accent perfecte, molt millor que els seus pares que ja van venir de grans. A casa parlen català i a l'escola i amb els amics en anglès. Era divertit perquè entre els més petits podies sentir frases com "papa, no ho drikis eh?" o "can you expliquit to me?".
Per altra banda hi havia un noi d'uns trenta i pico que parlava català amb accent anglès. És fill de pares catalans, que parlen català entre ells, però ell sempre ha viscut a Los Angeles. Es diu Mark Fuster i ve d'una familia de metges catalans (el seu pare és el neuròleg Joaquim Fuster que treballa a UCLA i el seu tiet és el cardiòleg Valentí Fuster). També feia gràcia sentir-lo parlar, però ho feia molt bé.
Amb la Zoila i en Xevi
Després es va aixecar la boira i feia més fred
En Xavier Soler i les coques boníssimes que va preparar
Tirant el simulacre de petards que teniem
I us poso una última foto que vaig fer aquest dia que de fet no té res a veure amb el Sant Joan, però que em va fer gràcia perquè és el primer cop que veig uns vigilantes de la playa que s'acosten bastant als que tots (o totes més aviat) tenim en ment.
(Si voleu veure més fotos podeu clicar a dalt a "les nostres fotos i videos" i anireu al nostre àlbum)
2 comentaris:
Osti! perfi entro al teu blog! sòc un impresentable, però és que porto un temps una mica apartat d'internet.
Cagon la puta! quina pinta tenen les coques! millor que les d'aquí, que al final son del Dia o del Mercadona perquè t'has gastat tot el presupost en alcohol.
Que xulo això del casal català, aquestes coses deuen ser de puta mare quan estàs fora.
El nostre SantJoan ha sigut el clàssic sant joan: "anem a casa de la Olga, fem un sopar tranquilets..."... i després acaba amb una borraxera col·lectiva que dura 2/3 cançons d'explosió eufòrica i cap a casa a dormir.
Buenu, a partir d'ara prometo passar pel blog més sovint, a més el posaré d'enllaç en el meu, que el tinc abandonadet des de fa un temps però espero actualitzarlo.
Una abraçada parella!
Hola! Nosaltres res d'alcohol... que aquí ho han prohibit... tot i que ara la gent ja va fent els típics trucs per amagar-ho.
Sí, a veure si escrius al blog, que jo ja m'havia viciat a llegir-te i ara de tant en tant vaig mirant i res de res.
T'ho vaig dir que ja treballo? S'ha acabat la bona vida :(
Petons!!
Publica un comentari a l'entrada