Mapa de la rutaPer divendres no teniem res perquè vam pensar que ja trobariem el típic motel barato de carretera (no els de llums vermelles, els normals), però vam tenir la mala sort de que hi havia una mena de convenció anual de cotxes pijos (ferraris, lamborghinis,...) i estaven tots els motels al voltant de Monterey plens o, els que no, valien més de $200 la nit. Al final, a les 12 de la nit, vam trobar-ne un que ens va deixar una habitació de $250 per $100, i allí ens vam quedar.
Dissabte al matí vam visitar Monterey, un poble de la costa on hi estiuegen els de San Francisco i des d'allà vam conduir per la 17 mile drive (previ pagament de $10 de peatge), una carretera bucòlica per mig de boscos, cases caríssimes i camps de golf al costat del mar. Per aquesta carretera s'arriba a Carmel by the sea, un poble molt maco que va tenir d'alcalde durant dos anys al Clint Eastwood. Al costat del poble hi ha Mal Paso canyon, d'on ve el nom de la productora de cine que té.
Un alien al port de Monterey
I a unes milles de Carmel ja comença el Big Sur. Al juliol hi va haver molts incendis i encara la part de la muntanya està tancada als visitants així que vam tenir una excusa perfecta per no haver de fer hikings llargs i centrar-nos amb els de la platja.
Vista de benvinguda quan arribes al Big Sur. I això és només el principi.
No ens va fer sol, però això aquí a la costa de California ja és normal. Dia sí dia també apareix aquesta mena de boira refrescant a la costa, però només que vagis un kilòmetre cap a l'interior ja fa molta més calor i sol. Tot i el temps, big sur és molt molt xulo, unes vistes maquíssimes, comparables a parcs molt més famosos com Yosemite. Vam fer alguns camins que porten a les platges.
Andrew Molera State park trail
McWay waterfall. Cascada que va a parar a la platja.
Pacific valley buff trail. A la platja després de passar pel mig de tot de vaques.
I a la sortida del tram de carretera del Big Sur vam parar per veure una colònia d'elefants marins. Que grossos que són! Jo pensava que eren del tamany foca, però són grossos i lletjos com ells sols. I fan una pudor espantosa! I feien com uns crits molt raros que semblaven com un ronc però a lo bestia. Si voleu veure el video que va fer l'Àlex podeu anar al nostre youtube. Ja veureu com el tio camina, fa dos metres i es desploma. Torna a agafar forces, fa dos metres més i es desploma,... que patosos que són fora de l'aigua...
Colònia d'elefants marins prop de San Simeón
I després de flipar amb aquests bitxos tan enormes, vam tirar cap a l'interior mitja horeta fins a arribar al bed & breakfast que havíem reservat al mig del wine county. Ens a rebre la Charlotte, la senyora de la casa, que no parava de dir "hooooow fun" a tot el que li explicàvem, però que ens va convidar a seure al seu porxo i tastar una mica del vi de les seves vinyes.
Fent una copa de vi per recuperar-nos de totes les excursions a Can Charlotte
L'endemà al matí la Charlotte ens va preparar l'esmorzar gourmet, una cosa molt bona amb fresas del bosque, mores, maduixes i aquest tipus de fruites i una espècie de souflé amb formatge i gambes que a mi a les 9 del matí acompanyat de cafè no m'entrava ni de conya. Quan ningú mirava l'Àlex es va menjar també el meu :)
I després ja vam agafar el cotxe per tornar cap a San Diego. Vam parar a veure la misión de San Luís Obispo i després per dinar al café Los Olivos, al poble de Los Olivos, digue'ls-hi originals. Vam menjar i beure (vi, és clar) molt bé. Aquest cafè es va fer encara més famós després de que hi rodessin una escena de la pel·lícula "Entre copas (Sideways)". De fet, tota la pel·lícula passa a la regió de vinyes de Sta Barbara. Hi ha una pàgina web on t'expliquen exàctament la ruta que fan els protagonistes, els cellers que visiten,... Aquest serà el proper viatge de cap de setmana que farem.
Si voleu veure més fotos, les hem posat al nostre àlbum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada