Quan arribarà l'estiu?

És el primer cop que passem l'estiu a San Diego. L'any passat vam anar una setmana a Nova York i després 20 dies entre Albinyana i Menorca.

Des d'aquí es fa molt raro i trobo a faltar aquella sensació d'estiu.

Primer que anem en màniga curta i ens banyem a la piscina des del mes d'abril. I al juliol-agost la temperatura és calurosa, però suau, no és com a Barcelona que, si com la majoria de gent, no tens piscina, tens una necessitat d'estar davant d'un ventilador o sucat a la banyera permanentment.

Però el que més trobo a faltar són les anades de vacances en massa que fa la gent a Barcelona.

Quan treballava allà, cap al juliol, tothom del laboratori ja començava a comentar on anirien, què farien a l'estiu, ens començàvem a repartir les setmanes en una llista a la paret perquè com a mínim hi hagués una persona al laboratori durant l'agost,...

Es notava en l'ambient que arribava l'estiu. El nivell de treball baixava quan tenies el cap posat ja en les vacances o pujava per deixar-ho tot acabat abans de marxar tot un mes! El bar de la facultat només cuinava menjar congelat i fregit i els horaris de tots els serveis es reduïen (la copisteria tancava més aviat, la llibreria també, les secres marxaven abans,...).

I després venia el ritual de la tornada. Quan tornaves, la primera setmana era bàsicament de posar a punt coses i retrobar-se amb la gent, explicar-se com havia anat, comentar lo morenos que estàvem, si ens havíem aprimat,... i ensenyar els milions de fotos que tots havíem fet i queixar-se de que aquell o aquell altre no ha fet "selección",... Eren bons temps.

Aquí ha començat l'estiu i el món continua igual. La cafeteria treballa les mateixes hores i segueix fent les mateixes hamburgueses i burritos, els serveis segueixen sent 24 hores del dia, totes les botigues estan obertes,... i al laboratori hi ha tothom treballant com sempre. Nosaltres vam marxar una setmana al juliol, suposo que ho portem als gens: quin sentit té l'estiu si no fas vacances? se li pot seguir dient estiu? Quan vaig tornar, els del meu laboratori em van preguntar què tal havia anat (perquè són bona gent), però res d'ensenyar fotos ni res. La conversa va durar un quart d´hora, vint minuts màxim i després tothom de nou a la feina, com si res hagués passat, com si la meva setmana de vacances mai hagués existit.