Yosemite

Seguint amb la crònica del viatge, després de San Francisco vam anar cap al Parc Nacional de Yosemite, a unes 5 hores en cotxe. Ens vam allotjar a Yosemite bug, que està a una mitja hora de l'entrada del parc.

Com el seu nom indica, hi havia molts mosquits. I feia moooolta calor. Vam agafar l'allotjament més barat, sense bany a l'habitació. Gran error. Per una mica més de diners tenies bany a dins, cabanes de fusta (no de tela com les nostres) i t'estalviaves haver de pujar tota la muntanya per arribar als banys, que si quan estaves a dalt t'havies oblidat alguna cosa era un dramón.

El dia següent vam anar a Yosemite valley. Allí és on hi ha tothom, molta gent al juliol i agost. Hi ha tots els hotels, càmpings, restaurants,... Sembla una mica aigüestortes. És molt difícil trobar-te en algun lloc tot sol.

Com que només teniem un dia per veure la vall vam fer excursions curtes i variades, per veure el màxim de coses possibles. Vam deixar el cotxe al pàrquing i vam agafar un autobús gratuït que et porta pels diferents llocs d'interès. Hi ha tanta gent que si vas en cotxe pots arribar a fer caravana!

Després de baixar de l'autobús, a les 9 del matí, a punt per començar la primera excursió.

La primera excursió va ser a Vernal falls. El primer tram, fins al peu de la cascada era excursió familiar amb nens i iaies. Semblava la rambla. El segon tram, fins dalt de la cascada feia més pendent i era més cansat, però res de l'altre món. I havia molts esquirols que van ser fotografiats infinites vegades.

Foto des del peu de la cascada. Quan em vaig adonar, després de dues hores de caminar, de que la cinta aquesta que porto al coll es podia col·locar més avall, vaig anar molt més còmoda :)

Per tornar no vam baixar pel mateix lloc que tothom, vam fer-ho agafant un tros del John Muir trail, un camí que travessa tot el parc, i allà sí que estavèm més o menys sols. Molt maco.

La següent excursió va ser bastant desastrosa. Ja començàvem a estar cansats, no havíem dinat i voliem arribar al lake Mirror per veure la Half Dome. El camí cap allà no era massa maco, i quan vam arribar el llac estava sec i brut. Després vaig veure que a la guia que portava posava que a l'estiu no era recomanable anar-hi perquè no hi havia aigua, jeje, però ja era massa tard. Ens vam menjar un bocata ràpid i perquè se'ns passés el mal humor i la calor, vam decidir descansar al costat del riu i fer un banyet.

La Marta amb més bona cara després d'un bany molt refrescant.

Després d'això ja vam anar tranquilament a veure les Yosemite falls (també la rambla, parelles d'avis, nens i cadires de rodes i tot) i a donar un últim cop d'ull a El Capitán, una de les muntanyes més famoses de Yosemite, juntament amb Half dome, que es veuen des de gairebé tots els punts de la vall.

Roca de El Capitán. Una paret immensa molt popular entre els escaladors, que molts cops s'han de quedar a dormir penjats de les parets per fer-la sencera.

A la nit als allotjaments, ens vam haver d'amagar per pendre les Coronitas que havíem comprar perquè l'alcohol estava prohibit a tot arreu, ni tan sols et deixaven dins la teva tenda.

El dia següent vam entrar al parc per la banda del sud i vam veure les sequoies a Mariposa grove. Una mica decepcionant per mi. Tenia moltes ganes de veure-les i pensava que seria un gran bosc ple de sequoies. No és així. Hi ha uns pins també altíssim i de tant en tant, entre el pins, veus una sequoia. Són grans, sí, però així soles potser no impresionen tant. El bosc on estaven era molt maco, però, i vam veure un cèrvol passejant per allí.

Abraçant la sequoia

La carretera que vam agafar desrpés cap al Glacier point és fantàstica, val molt la pena. I un cop arribes a dalt les vistes de la vall i del Capitán i Half Dome són magnífiques.

L'Àlex i jo i la Half Dome al darrera des del Glacier Point.

Després d'aquí ja vam deixar la vall i vam anar a agafar Tioga Rd., la carretera d'alta muntanya que creua el parc sencer. Anavèm una mica preocupats per si no arribàvem a l'hotel de Death Valley a temps i no vam poder parar massa. Una pena, perquè tots vam coincidir que aquesta havia estat la millor part del parc. No hi havia gent i les vistes i els paisatges eren, com diu la Marta, preciosos.

Vam parar a dinar i a banyar-nos al Tenaya lake.

Vam parar una estona a Toluomne meadows, on jo m'hi hagués quedat tot un dia perquè és pla per caminar, hi ha un riu i molts animals. Segur que haguessim vist algún ós i tot!

I vam passar per Tioga pass, el pas de carretera més alt de California, a 9945 feet (uns 3000 metres) i on encara hi havia neu.

Després d'aquí, tot cap al sud durant 4 hores fins a arribar a Death valley gairebé a les 12 de la nit. All worth it!