Pancakes

Bon dia! Acabem d'esmorzar pancakes amb nutella. Quan van venir de visita l'Agus, el Pol, la Núria i l'Àngel, ens van regalar un grill que també serveix per cuinar waffles i pancakes i un llibre de receptes. Encara no l'havíem fet servir, però ahir per sopar vam decidir estrenar-lo i, com que ens va sobrar massa, la vam guardar per aquest matí. I ens hem fet un esmorzar typical americà.

Aquí teniu la recepta per la massa:

- 125gr de farina

- 1 cullereta de cafè de baking soda (és com el llevat, però no se si les quantitats seran les mateixes)

- 1 cullera de sucre

- 1/4 de cullereta de cafè de sal

- 325 ml de llet

- 1 ou

- 2 cullerades d'oli

(això dóna per 8-10 pancakes)

Barregeu en un bol la farina, baking soda, el sucre i sal. En un altre bol bateu l'ou, hi afegiu la llet i l'oli i remeneu. Ho combineu tot i barregeu fins que no quedin grumolls.

Escalfeu la paella (algo de superficie molt plana) i li passeu una mica d'oli perquè no s'enganxi. Quan estigui calent, li tireu uns 70 ml de la barreja i deixeu que s'escalfi fins que surtin bombolles. Gireu amb una espàtula, i espereu a que estigui fet per l'altra banda.

Això seria la massa bàsica, però se li poden afegir tot tipus de coses: fruita, cafè, xocolata, fruits secs, formatge,... vindria a ser com una creppe, que li pots posar el que vulguis. Ah, les coses extres s'han d'afegir només uns segons després de que posis la barreja a la paella, quan encara està crua.

Nosaltres ahir vam sopar pancakes salades de pernil i parmesà:

Pancakes de pernil i parmesà: tires la massa, afegeixes el parmesà, afegeixes el pernil a trossos, i quan comença a fer bombolles ho gires.

I avui hem utilitzat el que va sobrar per fer-nos pancakes de xocolata per esmorzar:

Aquestes són inclús més fàcils. Fas la pancake i un cop al plat, quan encara està calenta, li poses nutella (o nocilla) per sobre. mmmm

Ahir va ser el nostre primer cop. Ja us aniré explicant noves combinacions d'ingredients a mida que els anem provant .

Laia San Diego Barcelona (en 4 dies)

La setmana passada em vaig enterar de que havia d'anar a Madrid per signar el contracte de la meva beca. De res va servir que els fes saber que els emails, faxs i signatures electròniques ja existien. Hi havia d'anar en persona.

En una setmana em vaig haver de tragar l'emprenyamenta, comprar uns bitllets i preparar-me (i també al meu jefe) pel viatge. Finalment vaig decidir prendre-m'ho amb optimisme i fer cas al que va dir la meva àvia quan la vaig trucar dient que venia "més val un dia que res".

Aquest matí he arribat, després de 18 hores de viatge, però ho porto força bé. Tinc dos dies per estar a Barcelona, un a Madrid i el següent ja torno. De moment en el meu primer dia, tot i la son, ho he fet bastant bé: he celebrat el meu aniversari amb la familia, he visitat el pis de l'Anna i també el de la Marta.

Demà tornaré a veure a tothom, faré un sopar amb els amics que puguin i ja m'acomiado de nou. Perdoneu que no hagi dit res a gairebé ningú. Dues raons: 1-la rapidesa en que ha passat tot, 2-tornem per Nadal dues setmanes (aquest cop els dos) i esperem poder quedar amb tothom.

Com no, he fet fotos. Dues a destacar:

La deliciosa fideuà de la meva mare que feia un any i dos mesos que no probava.

M'ha agradat veure un altre cop els terrats de Gràcia.

Will you marry me?

El viatge a Yellowstone em va fer pensar en una altra de les coses americanes que em van sobtar. A Estats Units és molt tradició i molt important que l'home li demani per casar-se a la dona. Inclús les parelles més progres diguessim, les que se suposa que passen de convencionalismes i tot això, ho fan. A mi em va sorpendre. Nosaltres no vam fer tota aquesta parafernalia per la nostra boda i, si hi ha gent a Barcelona que també ho ha fet, potser és que no ho criden als quatre vents. També s'ha de dir que aquí tothom es casa tard o d'hora, no hi ha parelles de fet, i l'home ja pot anar una mica més sobre segur.

És tant important fer-ho bé (perquè després evidetment la nòvia ho anirà a explicar a tots els seus familiars i amics), que hi ha inclús pàgines web i anuncis a la ràdio que t'ajuden i et donen idees i consells de com fer "your perfect proposal". Algunes de les idees són per exemple

- posar-ho en una galeta de la fortuna després de demanar fast food xinès a casa. Hi ha una companyia que et prepara la galeta especial.

- posar el missatge en una ampolla a la platja i "descobrir-la" junts.

- escriure't "will you marry me?" amb crema solar a la panxa i prendre el sol fins que es quedi la marca.

- anar a fer submarinisme i llogar un submarinista perquè hagi posat l'anell dins d'una petxina.

Bueno, i així milions d'idees. També de típiques, com anar a Las Vegas, París,... sopar romàntic...

Un amic nostre es va endur a la seva nòvia a la muntanya i li va demanar a dalt del cim amb la posta de sol.

I una altra cosa que ens han dit és que teòricament el preu de l'anell que compres ha de ser de tres vegades el teu sou del mes. I amb una bona pedrota.

Tot això ha vingut perquè quan vam anar a Yellowstone vam tenir l'honor de presenciar una proposal en directe! Va ser en el Grand geiser, un que fa erupció només un cop al dia i és l'erupció predictible més alta del món. Doncs estàvem allà esperant l'erupció programada per les 3'30pm, al costat d'una familia al completo: pare, mare, germans, nebots, abuelo,... tots tots. Aleshores va començar el geiser i de sobte vam sentir crits, rises histèriques, ploreres,... i al principi penàvem que estaven bojos i que s'emocionaven amb el geiser. Però no. Ja vam veure de seguida que el valiente del nòvio li havia demanat la mà davant de tota la familia de la nòvia. Per sort va tenir èxit. O com a mínim tots van fingir molt bé.

Aquest és el video que vam grabar del geiser on podeu sentir de fons els crits i els riures, i podeu veure els protagonistes, que l'Àlex va grabar de refilón.

Bob Dylan en concert

Ahir vam anar a un concert del Bob Dylan a San Diego. Sí, sí, encara està viu. El concert va ser... sobri, per dir-ho en una paraula.

Al principi prometia, semblava que anava a ser un concert rollito hippie, perquè la gent arribava amb mantes a la gespa i les posava per allà a terra en plan picnic. Alguns s'anaven fent els seus porrets,... Nosaltres passant per allà al costat de les mantes vam arribar gairebé a primera fila. No hi havia baralles de ara em poso jo davant teu, que porto deu hores esperant al carrer per agafar aquest lloc, ni res d'això. No hi havia ni una cadira, ni grades. Tothom a la gespa. Així que l'ambient no estava mal, era curiós.

Ara, el Bob Dylan... ho explicaré per trossos.

Puesta en escena: no hi havia pantalles laterals d'aquelles per veure més a prop, ni show de llums, ni de colors, ni res que se li assembli. Llum blanca, llum groga. De vegades blanca-groga-blanca-groga. Obertes quan començava la cançó, apagades quan acabava. Simple i fàcil. Fins aquí bé, ens podíem imaginar que no faria un show a lo Madonna. I tampoc és el que volíem.

Música: Molt bé. La seva, típica. Només tres cançons de les mítiques, però. La resta no en coneixiem ni una i no enteniem res de la lletra. Podeu dir, culpa nostra també per pensar que ens anava a tocar totes les cançons dels anys seixanta. Vale. S'accepta.

Ell, Bob Dylan en sí: cero talent com a comunicador.

20h: el presenten pels altaveus. Entra. No diu ni mu, i el paio es posa a tocar la primera cançó. Diem, vale, a vegades no saluden fins a la segona. Passa la segona, la tercera, la quarta,... i res. Ni una paraula. Ni una cançó antiga. Ell, al seu rollo, ni tan sols mirant al públic, tocant de costat, mirant cap a un cantó de l'escenari.

21'45h: marxa de l'escenari. Encara ni una paraula. El públic cridant a tope pels visos. Torna. Toca "like a rolling stone". Diu "thank you friends" (primeres paraules de la nit) i presenta la banda. En toca dues més d'antigues.

22h: s'ajunten tots els de la banda, fan una reverència i se'n van.

Bob Dylan a l'escenari, en la posició que es passar durant les dues hores exàctes que va durar el concert.

Avui hem coincidit per esmorzar amb un altre noi que també va anar al concert i ens ha dit que sempre és així, que mai parla. Segons ell, el noi aquest, com que la gent es prèn tot el que diu com si sigués paraula de Déu, ha decidit no dir res.

A mi que em perdonin, però jo ho trobo una desconsideració i una falta de respecte ni tan sols mirar de reüll al teu públic que ha pagat per veure el teu show. Però com va dir un al final del concert: "Awesome! I've seen fuckin' Bob Dylan up there!". Doncs sí, ja podem dir que hem vist cantar en directe a un dels mites musicals de finals del segle passat.

Us lloem senyor.

Yellowstone

Ahir a la nit vam arribar de Yellowstone. El viatge cap allà va ser una mica accidentat. Vam anar amb avió fins a Denver, Colorado, un dels estats quadrats del mig de US, i des d'allí vam agafar una avioneta petita cap a Jackson hole. Quan vam pujar, l'azafata ens anava comptant i canviant de banda de l'avió... per equilibrar el pes! Vam agafar unes turbulències que mai a la vida. L'assistent deia que eren les més fortes que havien tingut mai. La Mari inclús va vomitar.

Roda de la nostra avioneta, abans d'aterrar i de fer vomitar a mig passatge.

Rètol a l'aeroport de Jackson Hole

Des de Jackson vam llogar un cotxe, un híbrid, que ens sortia només una miqueta més car però el volíem provar (i és més ecològic). Algunes coses ens van agradar, com per exemple que no fa res de soroll, i altres no. El que ens va agradar més és que no gasta gens. Al final vam estalviar en benzina el que havíem pagat de més.

Matrícula del nostre cotxe de lloguer

Un cop al parc, tot genial. Ens ha agradat molt. Té de tot: llac, muntanyes altes, prats, animals i a sobre també geisers. I hem agafat molt bon temps. Tots els dies sol, menys l'últim dia, que van baixar les temperatures en picat fins a 0ºC (ni frío ni calor). No ens va importar perquè era el dia de conduir cap a l'aeroport, així que vam veure nevar des del cotxe el dia 1 de setembre. Molt bonic.

L'Àlex pujant el Mount Washburn, a 3122 m d'alçada, des d'on es veu tot el parc.

Riu Yellowstone

Great fountain geiser

Es poden predir les erupcions de molts dels geisers del parc. N'hi ha alguns que fan erupció cada dues hores i n'hi ha alguns, com el de la foto de dalt, que només entren en erupció dues vegades al dia. Quan arrives has d'anar a veure el ranger de turno i fer-te la ruta per veure el màxim d'erupcions possiles. El Great fountain és un dels millors i més alts. Juntament amb el vapor d'aigua que treuen s'allibera surfur que fa una pudor horrorosa d'ou. Sabeu la olor aquella de quan treus un ou dur de l'olla bullint i el peles? Doncs és aquesta olor augmentada mil vegades.

Morning glory pool. Jacuzzi calentet a uns 80ºC. Els colors són deguts a les bactèries termòfiles que viuen i creixen a les parets de la piscina.

Animals a Yellowstone.

Vam veure mil bisons pasturant i passant tranquilament pel costat del nostre cotxe a la carretera. Elks, que no se com es diuen en català, potser rens? no se. També coyotes, un de dia, però molts al vespres prop de la carretera. Chipmunks, àligues i marmotes. Moose, que són alces, molt xulos i raros de veure. I un ós! És el puntet aquest que es veu a la foto del mig.

Tot genial. Com us podeu imaginar tenim més fotos :), si les voleu veure totes, cliqueu aquí o al link de dalt del blog per anar al nostre àlbum.