El viatge a Yellowstone em va fer pensar en una altra de les coses americanes que em van sobtar. A Estats Units és molt tradició i molt important que l'home li demani per casar-se a la dona. Inclús les parelles més progres diguessim, les que se suposa que passen de convencionalismes i tot això, ho fan. A mi em va sorpendre. Nosaltres no vam fer tota aquesta parafernalia per la nostra boda i, si hi ha gent a Barcelona que també ho ha fet, potser és que no ho criden als quatre vents. També s'ha de dir que aquí tothom es casa tard o d'hora, no hi ha parelles de fet, i l'home ja pot anar una mica més sobre segur.
És tant important fer-ho bé (perquè després evidetment la nòvia ho anirà a explicar a tots els seus familiars i amics), que hi ha inclús pàgines web i anuncis a la ràdio que t'ajuden i et donen idees i consells de com fer "your perfect proposal". Algunes de les idees són per exemple
- posar-ho en una galeta de la fortuna després de demanar fast food xinès a casa. Hi ha una companyia que et prepara la galeta especial.
- posar el missatge en una ampolla a la platja i "descobrir-la" junts.
- escriure't "will you marry me?" amb crema solar a la panxa i prendre el sol fins que es quedi la marca.
- anar a fer submarinisme i llogar un submarinista perquè hagi posat l'anell dins d'una petxina.
Bueno, i així milions d'idees. També de típiques, com anar a Las Vegas, París,... sopar romàntic...
Un amic nostre es va endur a la seva nòvia a la muntanya i li va demanar a dalt del cim amb la posta de sol.
I una altra cosa que ens han dit és que teòricament el preu de l'anell que compres ha de ser de tres vegades el teu sou del mes. I amb una bona pedrota.
Tot això ha vingut perquè quan vam anar a Yellowstone vam tenir l'honor de presenciar una proposal en directe! Va ser en el Grand geiser, un que fa erupció només un cop al dia i és l'erupció predictible més alta del món. Doncs estàvem allà esperant l'erupció programada per les 3'30pm, al costat d'una familia al completo: pare, mare, germans, nebots, abuelo,... tots tots. Aleshores va començar el geiser i de sobte vam sentir crits, rises histèriques, ploreres,... i al principi penàvem que estaven bojos i que s'emocionaven amb el geiser. Però no. Ja vam veure de seguida que el valiente del nòvio li havia demanat la mà davant de tota la familia de la nòvia. Per sort va tenir èxit. O com a mínim tots van fingir molt bé.
Aquest és el video que vam grabar del geiser on podeu sentir de fons els crits i els riures, i podeu veure els protagonistes, que l'Àlex va grabar de refilón.
1 comentari:
juasjuas... boníssim! el millor és la vostre conversa:
-li acaba de demanar per csar-se...
-en serio?
jejeje
quin momentasu!
Publica un comentari a l'entrada