Festa alemano-polaca

Vaja, d'uns amics nostres, ella alemanya, ell polonès. Va ser el cap de setmana passat i ens van preparar algunes coses típiques nadalenques dels seus països.

A Alemanya, és típic el mulled wine (en anglès), glühwein (en alemany). És un vi dolç calent que es ven generalment als mercats de Nadal, per no pelar-te de fred mentre camines entre figuretes i arbres de nadal.

És molt fàcil de fer i està molt bo, tot i que al principi el vi calent em feia una mica d'angunia, sobretot aquell dia, que anavem en màniga curta. La recepta de la Manja és aquesta:

Ingredients:

- vi negre
- sucre
- uns 6 palets de canyella
- 12 "clavos" (sabeu què és? és que no sé com es diu en català)
- 2 taronges tallades a llesques (sense la pell)

- es posa el vi en una olla gran i s'escalfa a foc lent
- quan està calent, afegir el sucre i remenar fins que es desfaci
- escalfar més, però no deixar que bulli
- afegir la taronja i deixar escalfar una bona estona a foc lent
- quan està fet s'ha de retirar la taronja perquè sinó es veu que deixa mal gust

És molt igual al vin chaud francès que una vegada vaig provar quan vaig anar a esquiar als Pirineus. Tots els països del nord d'Europa o els llocs on hi fa molt fred tenen la seva versió particular.

L'altra cosa que ens van donar és stollen, una mena de coca-pastís-brioix, molt dens, amb molts fruits secs, d'aquests que te'n menges un i ja no has de menjar res més en tot el dia. No estava malament però a mi no em va emocionar massa.

I per la part polaca, hi va haver una degustació de vodka (que a Polònia ho pronuncien vudka). Segons en Bartosz el vudka es va fer per primera vegada a Polònia, no a Russia, però en realitat ningú ho sap del cert. Molts vodkes d'allà són de patata, però només en vam provar un d'aquests perquè diguessim que en Bartosz en va provar masses quan era més jove i ara ja no els pot ni olorar. El que vam tastar es diu Chopin i es pot trobar també a les botigues de San Diego.

Va anar servint xupitos como loco i no vaig poder veure el nom de totes les ampolles, però el que segons ell és un dels millors es diu Żubrówka Bison Grass. Es fa a partir de sègol i és una ampolla amb dibuix d'un bisó i que té un bri d'herba a dins. Aquest li porten especialment de Polònia.

Una de les coses bones de San Diego és que coneixes gent de tot arreu. Hem conegut naturalment americans, però també mexicans, australians, tailandesos, coreans, francesos, alemanys, holandesos, anglesos, escocesos, suissos, polacs, xinesos, indis, nepalís... inclús uns nois de Madrid! I entre festes i sopars arribes a provar infinitat de coses i conèixer gustos diferents sense moure't d'una mateixa ciutat. I, molt més que la feina, aquesta experiència és una de les coses que més m'han agradat de viure aquí.