Ahir vam anar a veure la nostra primera pel·lícula d’adults al cine. Quan dic adults no cal que malpenseu, vull dir que no era de dibuixos. Com que les entrades valen $12 cada una i el nostre nivell d’anglès encara no és per tirar coets, normalment no anem massa al cine. Sí que podem seguir l’argument, però segons quines pel•lícules (tipu Woody Allen o polítiques,…) s’espatllen una mica si no pots seguir els diàlegs exàctament. Per això, la nostra primera peli adulta va ser “Indiana Jones and the kingdom of the crystal skull”, que vam pensar que si ens perdíem algo del diàleg tampoc n’hi hauria per tant.
Les altres pel•lícules que hem anat a veure a San Diego han estat “Shrek the third” i “Ratatouille”, apart de “Volver”, que era en espanyol subtitulada, bastant malament per cert, en anglès. De tota la varietat d’insults que tenia la Penélope Cruz, en els subtítols els resumien en un simple “fuck”, que li treia tot l’elemento castizo a la pel•lícula.
Ahir va ser el segon intent de veure Indiana Jones. El primer cop no vam trobar entrades. No vam tenir en compte que aquí la sessió que omple sales és la de les 8 de la nit. Quan vam anar a veure Ratatouille a la sessió de les 10 de la nit només estàvem l’Àlex, jo i tres teenagers fent el tonto. M’imagino que potser a les 10 per ells ja és sessió golfa…
La peli va estar bé, típica d’Indiana Jones, d’aventures per passar el rato. El Harrison Ford aguanta el tipo força bé als seus 65 anys, recuperen una nòvia seva de quan era jove, hi ha molts guiños a les pelis antigues i, en aquest cas, com que ja han passat 20 anys des de l’últim Indiana Jones, els dolents ja no són els nazis, són els russos. Em va agradar molt com feia de mala la Cate Blanchet. És la típica pel•lícula que diuen “para toda la familía” (em recorda una mica als concerts del Bruce Springsteen), hi havia nens al cine que encara no havien nascut quan es va filmar la primera peli i davant meu tenia una senyora que, com a mínim, tenia 90 anys. Em va anar molt bé perquè era baixeta i no em tapava, però vaig haver d’ensumar el seu perfum de senyora gran durant les dues hores.
Sí que veiem moltes pel•lícules a casa en dvd, perquè els hi podem posar els subtítols en anglès. L'última que vam veure va ser “Juno” i ens va agradar molt. Us la recomanem.
I finalment, un apunte cultural: Sabieu que aquí no és “to go to the cinema” sinó que és “to go to the movies”?. Nosaltres no ho sabíem i al principi vam fer el pringadillo bastant. Ah! I un cine és un “theater” no un “cinema”. Per una frase que sabia bé de les classes d’anglès del cole i va i la diuen diferent…
Les altres pel•lícules que hem anat a veure a San Diego han estat “Shrek the third” i “Ratatouille”, apart de “Volver”, que era en espanyol subtitulada, bastant malament per cert, en anglès. De tota la varietat d’insults que tenia la Penélope Cruz, en els subtítols els resumien en un simple “fuck”, que li treia tot l’elemento castizo a la pel•lícula.
Ahir va ser el segon intent de veure Indiana Jones. El primer cop no vam trobar entrades. No vam tenir en compte que aquí la sessió que omple sales és la de les 8 de la nit. Quan vam anar a veure Ratatouille a la sessió de les 10 de la nit només estàvem l’Àlex, jo i tres teenagers fent el tonto. M’imagino que potser a les 10 per ells ja és sessió golfa…
La peli va estar bé, típica d’Indiana Jones, d’aventures per passar el rato. El Harrison Ford aguanta el tipo força bé als seus 65 anys, recuperen una nòvia seva de quan era jove, hi ha molts guiños a les pelis antigues i, en aquest cas, com que ja han passat 20 anys des de l’últim Indiana Jones, els dolents ja no són els nazis, són els russos. Em va agradar molt com feia de mala la Cate Blanchet. És la típica pel•lícula que diuen “para toda la familía” (em recorda una mica als concerts del Bruce Springsteen), hi havia nens al cine que encara no havien nascut quan es va filmar la primera peli i davant meu tenia una senyora que, com a mínim, tenia 90 anys. Em va anar molt bé perquè era baixeta i no em tapava, però vaig haver d’ensumar el seu perfum de senyora gran durant les dues hores.
Sí que veiem moltes pel•lícules a casa en dvd, perquè els hi podem posar els subtítols en anglès. L'última que vam veure va ser “Juno” i ens va agradar molt. Us la recomanem.
I finalment, un apunte cultural: Sabieu que aquí no és “to go to the cinema” sinó que és “to go to the movies”?. Nosaltres no ho sabíem i al principi vam fer el pringadillo bastant. Ah! I un cine és un “theater” no un “cinema”. Per una frase que sabia bé de les classes d’anglès del cole i va i la diuen diferent…
2 comentaris:
Ei!
Jo també la vai anar a veure en anglés aquesta! Mes que re, perque eren majoria els que la volien veure en versió original.
I hai de dir que hem va molar la veu d'en Harry i sobretot l'accentás que fotia la Cate Blanchet rollo campesina de la Europa del Este profunda, ja sabeu, marrrrrrrrcant les errrrrres exagerrrrradament!
A part d'això la peli es un autèntic truñu! Una menjada d'olla del George Lukas enmig d'una indigestió a base de Big Mac's i Coca Cola XXL!
No hem va agradar gens nens, però, au, s'ha de potenciar el cinema en VO!
Petons
Doncs aquí el cine estava ple i la gent va aplaudir molt quan es va acabar la peli, com als viejos tiempos. Jo crec que el major logro de la peli és la música, el pipiripi pipirí aquest que invita als aplaudiments i l'excitació general.
Publica un comentari a l'entrada