En bici a Torrey Pines

L’altre dia vaig anar a portar l’Àlex a la feina (UCSD) i després a fer una excursioneta en bici.

Vaig aparcar el cotxe al parking del Salk institute, que serà on treballaré en el cas que em donin la beca. És molt maco, construit per Louis Kahn, amb vistes al Pacífic, té dos edificis simètrics i un pati molt gran entre mig amb una font que forma un canal d’aigua que travessa tot el pati. És la linia que es veu a la foto. Un dia a l’any, per l’equinoci, el sol es pon davant de l’institut en el punt exacte perquè la seva llum reflexi just al mig del canal d’aigua creant un efecte místic.

Vaig treure la bici del cotxe i vaig anar tirant cap a la reserva de Torrey Pines. Agafant la carretera de North Torrey Pines que té carril bici, igual que gairebé tots els carrers de San Diego, passes per tots els instituts de recerca de San Diego i les seus de la majoria d’empreses de biotecnologia. També hi ha l’Scripps hospital, el més prestigiós de San Diego i el club de golf Torrey Pines on d’aquí dues setmanes es jugarà l’Open dels Estats Units. Des de gener que van enviant mails a tothom que treballa per la zona per evitar problemes de trànsit i tot això. S’esperen unes 50.000 persones cada dia rondant per allà.

Un cop passes el golf (la meva ruta és la linia vermella de la foto), et separes de la carretera, que fa baixada cap a la platja de Torrey Pines, i vas cap a dalt de la reserva, que és el penya-segat que domina la platja. També es diu Torrey Pines, que és el nom de l’espècie protegida de pins locals. Quan s’acaba la carretera pots anar caminant per algun dels seus camins que porten a alguns miradors just a sobre de la costa des d’on pots veure una vista impresionant de la Jolla, la platja i la llacuna de Torrey Pines mentre els pelicans i les gavines et passen volant per davant. Altres camins van més a prop dels canons que ha format la roca sorrenca de la que està bàsicament feta la reserva i des d’on es veuen roques de formes molt curioses formades per l’erosió de l’aigua i el vent. És molt maco venir a la posta de sol, que al Pacific sempre és a sobre del mar, i veure els colors vermells que agafen les roques.

Jo hi vaig anar al matí, però, a ple sol, una excursioneta de 12 km que em va deixar cansada per la resta del dia.